Cultura

Mirador independent

Columna
ha recollit les millors imatges de les tres manifestacions històriques

Fa anys que la capacitat de consum està dominada pels estímuls visuals. I no parlem de llegir, contemplar un quadre o emocionar-nos amb una pel·lícula, una obra de teatre, una òpera... Ens referim als estímuls d'una franja intel·lectual més baixa, com els anuncis de les webs.

Hem d'aprendre a sobreviure a les multitasques i també a les multipantalles. El segle XX ens va accelerar. Ara, a més, tot tendeix a condensar-se en poques paraules, en format de piulada, a cop de zàping, de llampec acolorit... Morir a pessics. A tot s'acostuma l'home, però cal adaptar-se i per fer-ho hi ha passos intermedis, com els llibres visuals, els que tenen més imatge que text i que faciliten la comprensió i recepció del missatge que volen donar al lector.

El mercat editorial sempre disposa de llibres de fotografies d'èpoques passades o de temes concrets. Angle editorial té diverses col·leccions amb base fotogràfica, però en destaca la magnífica Catalunya en blanc i negre, formada per una desena de títols en edició de luxe que recullen fotografies del passat i textos d'autors com ara Lluís Permanyer, Josep M. Solé i Sabaté i el malaguanyat Emili Teixidor.

300 anys després

Ara ens presenten un llibre de característiques similars als de les col·leccions fotogràfiques, però il·lustrat: 1714. El setge de Barcelona, amb textos de Francesc Xavier Hernàndez Cardona i il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi. Un total de 120 pàgines i 95 dibuixos per mostrar d'una manera diferent l'Onze de Setembre del 1714 a Barcelona.

Pongiluppi, que ha estat un dels pioners en l'art digital a Catalunya, és especialista en el dibuix històric, com demostra a bastament en aquest llibre.

Hernàndez Cardona, per la seva banda, és historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials a la Universitat de Barcelona, i ha coordinat investigacions històriques i arqueològiques entorn de la guerra de Successió i de la Guerra Civil Espanyola.

Sumant la feina dels dos autors i la bona edició, podem conèixer detalls tècnics de la guerra de Successió, que va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya.

Entre 1702 i 1714 Catalunya va defensar les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant. A més, ens oposàvem a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. Tot plegat, sona tremendament actual, oi?

Pongiluppi ens mostra amb tot detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona.

Si avancem en el temps i deixem enrere aquella derrota, molts altres canvis sociopolítics i fins i tot la dolorosa nit del franquisme, podem plantar-nos en la històrica manifestació de l'11 de setembre del 1977. Un milió de catalans van sortir al carrer cridant allò de “llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”. Un record en blanc i negre que encara posa la pell de gallina. Trenta anys després –no faltaven motius per fer-la abans– hi va haver la del 10 de juny del 2010 en què la protesta estava centrada contra la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

Ha fet falta, no només repetir convocatòria, si no també augmentar de manera espontània fins a més d'un milió i mig de manifestants l'11 de setembre passat, amb el lema “Som una nació; nosaltres decidim”, perquè destapem definitivament el pot de les essències independentistes que ens han de permetre un futur digne.

Columna ha recollit desenes d'imatges (de premsa o de particulars) de les tres manifestacions, amb un pròleg de Jordi Basté, a Tres dies que van canviar el país. Les grans manifestacions dels anys 1977, 2010 i 2012. Fullejant-lo ens adonem de la força democràtica d'un poble, del nostre poble.

‘El Web Negre', revista virtual, humor ben seriós

El Web Negre és una revista virtual d'humor i sàtira en català. Es va posar en marxa el març del 2008 gràcies a l'esforç d'humoristes, ninotaires, grafistes, periodistes..., que demanaven un espai propi en les publicacions en català, tot reivindicant una tradició satírica catalana i de gran qualitat que actualment està força marginada.

Els autors que hi participen no es casen amb ningú, que és la millor manera de fer una crítica transversal, seriosa, si es permet la paradoxa parlant d'humor. La revista està sota el paraigua de l'associació cultural per al foment de l'humor Els 4 Gags, que vetlla pel patrimoni satíric, però també per millorar les condicions laborals dels professionals que s'hi dediquen, a més de per la llibertat d'expressió.

Angle ha publicat un llibre de 145 pàgines que recull acudits dedicats a la crisi i la situació política actual creats per 29 autors com ara Fer, Kap, Quel, Napi, Meri Gil, L'Avi, Bié, Elchicotriste i Ermengol. Per passar una bona estona amb esperit crític.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.