Cultura

no. som. tan. lluny

david marín

El jardí de l'Edith Schaar

Edith Schaar és una artista alemanya que viu en una casa taller petita i acollidora al poble de la Floresta, a les Garrigues. Té 87 anys. Cada dia es lleva a les 6 del matí i treballa, llegeix, escriu, treballa una estona més i cuida el jardí, i torna a treballar fins que són les dotze de la nit i se'n va a dormir. L'endemà continua, amb la mateixa il·lusió per a cada projecte que quan era una jove estudiant d'art a Stuttgart amb l'informalista Willi Baumeister, el Joan Miró alemany. Ja no pot anar en bicicleta i per això ha convertit el vehicle en un objecte d'art, cobert de llanes i fils de colors com les arrels abracen una roca al bosc, amb aranyes de filferro daurat fent vida entre els seus radis, exposat al seu jardí. El jardí de Schaar és un espai gairebé oníric on les peces d'art prenen les formes de la naturalesa i s'hi fusionen de manera lliure.

Aquests dies Edith Schaar exposa tapissos i pintures tèxtils al Cafè del Teatre de Lleida. Les seves creacions són un cant a la natura, a la llum, al color i a l'experimentació tècnica i conceptual. Utilitza llanes i fils tenyits per ella mateixa a través de plantes naturals que cultiva al jardí, seguint les tècniques que va aprendre dels pobles indígenes americans que va conèixer durant els anys que va viure al Brasil i als Estats Units.

Les circumstàncies que han portat a les Garrigues a aquesta creadora captivadora, amiga de Günter Grass, amb obra exposada en ciutats com Hamburg, Madrid i São Paulo, són tan especials com la filosofia que inspira la seva obra. Ella hi va arribar seguint el somni del seu amic Diether Rudloff, filòsof i historiador de l'art. Rudloff era un personatge singular. Tenia nanisme, la seva salut era molt precària, i des del 1962 sabia pels metges que en qualsevol moment algun dels seus òrgans vitals deteriorats deixaria de funcionar i moriria de manera sobtada. Potser això explica l'ímpetu amb què emprenia els seus projectes. L'últim: comprar el castell en runes de la Floresta, que havia conegut en una visita turística, i convertir-lo en un centre de cultura lliure. Una Ítaca per a creadors. Eren els anys vuitanta. El va restaurar, s'hi va instal·lar i va avisar els seus amics artistes. Entre ells, l'Edith. Ella hi va anar, encantada pel paisatge, la llum i la filosofia de llibertat creadora que hi va trobar. Però el seu amic va morir mesos després, al gener del 1989, i amb ell el projecte d'art del castell. Ara és un alberg municipal.

Va ser l'única que es va quedar al poble. Crea sense parar i cada dissabte ensenya les seves tècniques a qui les vulgui aprendre. Del seu mestratge n'ha sorgit un petit nucli d'artistes de Ponent: el Laberint Blau.

L'illa verda
El somni de Schaar és veure el seu jardí, que ella anomena l'Illa Verda i que està habitat en feliç veïnatge per les seves plantes i les creacions, ocupat algun dia d'artistes que treballen en llibertat total i en harmonia amb la natura. Prepara una fundació que gestioni el projecte quan ella no hi sigui, i que vol que giri al voltant de l'art social, l'art per a tothom, com el que somiava el seu amic Diether Rudloff per al seu castell de la Floresta.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a