Cultura

La nefasta influència del castellà en el català culte (I)

CLAR I EN VALENCIÀ

Sabem que “com” equival a “de la mateixa manera que” i que “com a” equival a “en qualitat de”, és a dir, “d'acord amb la condició (o categoria) de”. Si diem que una cosa és blanca com la neu, el que diem és que eixa cosa és blanca de la mateixa manera que ho és la neu. I si diem m'ho va dir com a metge, el que diem és que allò que em va dir la persona de qui parlem m'ho va dir en qualitat de metge, és a dir, m'ho va dir d'acord amb la condició (o categoria) —en aquest cas, titulació— de metge que té persona en qüestió.

Però en els modismes comparatius d'igualtat és habitual en la nostra llengua emprar “com a” en lloc de “com”. És a dir, que en eixos casos, “com” a assumix les funcions de “com” i passa a significar “de la mateixa manera que”.

La Gramàtica normativa valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua contempla l'ús de “com a” amb valor comparatiu i en la pàgina 210 diu:

Com s'ha indicat, la preposició “com a” també s'usa amb valor comparatiu equivalent a 'com si fóra', 'a la manera de':

Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.

Obria uns ulls com a plats.

Els pobres vells ploraven com a xiquets.

Va caure un bac i es quedà com a mort.

Corrien com a desesperats.

Tenien tanta fam que menjaven com a llops.

N'eren tants en l'autobús que anaven com a sardines.

Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.

L'ús de “com a” amb valor comparatiu, quan el nom d'allò que prenem com a model apareix en plural i no va precedit d'article és molt corrent. De fet, en el valencià popular parlat en els carrers i places dels nostres pobles i ciutats, en el cas que ens ocupa s'usa únicament “com a”, mai “com”. Una gran quantitat de modismes comparatius d'igualtat que diem en singular usant com+article acostumem a dir-los en plural emprant “com a” i sense article. Heus-ne ací alguns exemples:

adormir-se com un tronc / adormir-se com a troncs

apegar-se com una llapassa / apegar-se com a llapasses

cantar com un rossinyol / cantar com a rossinyols

córrer com una centella / córrer com a centelles

dormir com un tronc / dormir com a troncs

lleig com un fes / lletjos com a fessos

lluent com una navalla / lluents com a navalles

menjar com un llop / menjar com a llops

seguit com un fus / seguits com a fusos

suar com una botija / suar com a botiges

una veritat com un temple / veritats com a temples

En alguns modismes comparatius que, habitualment, es diuen només en plural, és normal emprar com a amb valor comparatiu. Heus-ne ací alguns exemples:

caure com a mosques

celles com a màrgens

créixer com a bolets

llàgrimes com a cigrons

morir com a mosques

multiplicar-se com a conills

veritats com a punys

En la llengua dels nostres clàssics era normal usar “com a” amb valor comparatiu quan el nom del model amb que es compara apareixia en plural i sense article. Heus-ne ací un fragment de l'Espill de Jaume Roig a on trobem la comparança matar com a conills, és a dir, matar de la mateixa manera com es maten els conills.

“Apres s'uniren

casi 'nfinides;

ensenyorides

han molt vixcut

he prou crexcut,

matant los fills

com a conills,

no les femelles.”

Hui en dia és cada volta més fàcil —sobretot en la llengua escrita— trobar formades amb com comparances que el valencià popular fa amb “com a”. Açò és degut al fet que la llengua culta no ha tingut en compte el valor comparatiu de “com a” en la llengua viva a conseqüència de la nefasta influència del castellà. Els correctors de les editorials canvien sistemàticament els “com a” amb valor comparatiu per “com”, acció que deforma la llengua dels autors. Vegem-ne un exemple. En l'edició original de la novel·la Júlia d'Isabel-Clara Simó (Editorial La Magrana, Barcelona, 1984, pàg. 81) podem llegir:

“A les set de la matinada, suats, cansats, trasbalsats, el metge, l'amo i la dida rigueren com a bojos, plens de llàgrimes, en sentir que el nen esclatava en un plor incontenible...”

En l'edició corregida (Editorial Bromera, Alzira, 2003, pàg. 102) trobem:

“A les set de la matinada, suats, cansats, trasbalsats, el metge, l'amo i la dida van riure com bojos, plens de llàgrimes, en sentir que el xiquet esclatava en un plor incontenible.”

A banda d'alguna canvis irrellevants com ara emprar el perfet perifràstic en lloc del simple, canviar nen per xiquet o eliminar els punts suspensius del final, observem que s'ha canviat com a bojos per com bojos.

Com que el castellà diu i escriu “verdades como puños” a nosaltres ens diuen que cal dir i escriure veritats com punys malgrat que tots els valencians, espontàniament, diguem sempre “veritats com a punys”. Eliminar “com a” amb valor comparatiu i substituir-lo per “com” ens allunya del valencià genuí, tradicional i encara ben viu i ens acosta de manera innecessària al castellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.