cultura

Centres d'art a la picota

Fa deu mesos es va anunciar a so de bombo i platerets la nova Xarxa d'Arts Visuals de Catalunya. Però els diners de la Generalitat no arriben. El futur és negre

Els ajuntaments, si volen mantenir els centres, han de fer-se'n càrrec. Endeutar-se?

Els centres d'arts visuals catalans perillen. La caixa dels trons es va destapar fa uns mesos a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró: l'Ajuntament el tancava a finals d'any per raons econòmiques. Com podia ser? Si al març, el Departament de Cultura de la Generalitat havia creat la Xarxa d'Arts Visuals de Catalunya... Tenia diversos objectius, la xarxa: la coordinació, visibilitat, participació local...

Cultura i els ajuntaments, segons es va acordar, s'han de fer càrrec a parts iguals del sosteniment dels centres. Però les aportacions de la Generalitat no han arribat o no ho han fet amb la puntualitat requerida. Pel que fa a Can Xalant, a finals de desembre, in extremis, es va presentar una proposta de resolució d'ICV-EUiA i la CUP en contra del tancament i per la continuïtat del projecte i del model. Va tenir els vots a favor del PSC, ICV, la CUP i el PP, i els vots en contra de l'equip de govern, de CiU. Can Xalant està ara en una mena de llimbs, mentre l'Ajuntament fa un nou projecte. Fonts de Cultura de la Generalitat apunten: “L'Ajuntament no vol deixar anar Can Xalant. Caldrà que sigui més proper al ciutadà, amb més amplitud de públics... Ha fet una gran feina, per a especialistes. Perquè els artistes segueixin produint es poden buscar altres espais.” Així estan les coses.

Uns no han cobrat la part del Departament de Cultura; uns altres, l'han rebut al cap d'un any; d'altres dubten sobre què passarà el 2013... Mentrestant, els ajuntaments, si volen mantenir els centres, han de fer-se'n càrrec. Endeutar-se? És una època complicada, per la crisi general i, a més a més, perquè hi ha canvi de càrrecs al Departament de Cultura. Fonts de Cultura comenten: “Si hi ha problemes en la data de pagament és perquè no s'ha pogut fer: és un problema de liquiditat.” S'ha entrat pel tràmit d'urgència, però Economia i Finances no té diners. “És evident: per als ajuntaments, si no reben l'aportació anual, és una despesa. Ara, la voluntat de Cultura és seguir endavant.”

Quan es podrà pagar? És una incògnita. I el “quant”, respecte al 2013, també. Alguns centres tenen la sensació que la Generalitat va fer una transferència d'aquests equipaments als municipis. Però el cas és que no són centres només per al municipi... Per vocació, estan cridats a la projecció internacional. I fer-se visible, en art contemporani, no és cosa de dos dies. Si aquests centres moren –i d'altres–, quan se surti de la crisi, de la cultura, què en quedarà?

“Fins aquí hem arribat.” Així de contundent ho diu la regidora de Cultura d'Amposta, Maria Mar Panisello, que destaca que el centre d'art Lo Pati, un equipament molt esperat “i que va costar molt de dur a terme”, ara és a la corda fluixa perquè la Generalitat no ha complert la seva part de l'acord i no ha pagat el 50% del pressupost anual. Segons Panisello, la Generalitat deu a Amposta per aquest concepte 80.000 euros, que corresponen als dos anys de funcionament de Lo Pati, el centre d'arts visuals de les Terres de l'Ebre. “Per a l'Ajuntament és molt difícil mantenir-ho”, hi afegeix la regidora. L'exposició de les obres premiades en la Biennal d'Art d'Amposta, que es va inaugurar al desembre, és la darrera activitat que s'ha muntat a Lo Pati. Per al mes de març que ve tenen programada una altra activitat, però Panisello no gosa ni anunciar-la perquè dubta que, si les coses no canvien, es pugui arribar a fer. “L'Ajuntament ha complert i ha mantingut l'esforç de pagar el centre, però no podem seguir assumint la part que pertoca a la Generalitat. Ja no podem donar més.”

En la mateixa situació es troba el Centre d'Art de Tarragona (CA), que tot just comença a caminar i encara no té seu permanent. Fa poques setmanes l'Ajuntament va reunir el comitè impulsor per informar-lo sobre la situació econòmica i proposar-los de buscar noves fórmules de gestió “que en garanteixin la continuïtat”. Fins al 2011, el compromís de la Generalitat havia estat de participar en el CA aportant la meitat del pressupost. El 2011 la Generalitat va canviar les condicions d'aquest compromís i va establir que els diners els aportaria com a subvenció per a l'activitat del centre, de manera que el consistori n'assumia la gestió íntegra. Des d'aleshores, l'aportació municipal ha estat la prevista. “La Generalitat ha anat confirmant la seva aportació just al final de cada exercici, però, malgrat això, els diners de la subvenció de 2011 i 2012 no s'han rebut i l'Ajuntament ha hagut d'assumir tots els pagaments”, lamenta la regidora de Cultura, Carme Crespo.

Davant d'aquesta realitat, el consistori tarragoní ha reunit els responsables del CA, dirigit per Cèlia del Diego, “per compartir la cerca de solucions per aconseguir un model de gestió més adaptat a la situació actual”. “L'Ajuntament està convençut que es trobaran noves fórmules que garantiran la continuïtat del centre, que ja ha començat a fer el seu camí d'una manera excel·lent”, afirma Crespo, que hi afegeix que el centre d'art “és una necessitat llargament reivindicada a la qual no podem renunciar”. La regidora tarragonina demana al comitè impulsor “fer l'esforç de reflexió i d'un possible canvi de model per tal de poder garantir que el CA Tarragona continuï la seva activitat després de l'abril de 2013”.

LA XIFRA

0
Liquiditat: zero.
Les arques de la Generalitat no disposen de diners per pagar la seva part als centres d'art.

Acvic: treballar enmig de la incertesa

“La situació és semblant a tots els centres”, diu Ramon Parramon, director d'Acvic, Centre d'Arts Contemporànies de Vic. Estan pendents de rebre l'aportació del 2012. “Treballar així és difícil!” Demanen claredat, i amb urgència. “No es pot aguantar més. És una necessitat: que s'esclareixi i se sàpiga si tindrem dotació.” Al darrere de tot plegat hi ha raons de canvi de política? En tot cas, cal saber-ho ràpid. De
debò es vol mantenir el projecte?

El Tecla Sala de l'Hospitalet ha fet deu anys

A poc a poc i amb bona lletra, el Tecla Sala ha arribat al desè aniversari. La tasca, des d'un punt de vista artístic i pedagògic, és important. Forma part de l'escenari quotidià dels ciutadans. En aquest cas, l'aportació del 2012 la van rebre aquest mes de desembre. “Del 2013 no sabem el què...”, comenta el director artístic, Antoni Perna. “No sabem si es mantindrà l'aportació ni quan es farà...”. Mentrestant, l'altra part, l'Ajuntament, se'n va fent càrrec.

A Tarragona, en una seu provisional

El Centre d'Art de Tarragona (CA) va començar a caminar a principi del 2011, quan va obrir un procés participatiu entre els agents culturals de la ciutat per establir les seves bases. Va muntar la primera exposició –de l'artista marroquina Bouchra Khalili– el maig de l'any passat, al Tinglado 2 del moll de Costa, que és la seu provisional del centre. La previsió és que el CA Tarragona es pugui instal·lar de forma definitiva al complex cultural de la Tabacalera.

Lo Pati, art contemporani des d'Amposta

Lo Pati, el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, té la seu a Amposta i vol ser el nucli catalitzador de les iniciatives d'arts visuals de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Dirigit per Blai Mesa, comparteix alguns espais amb el Museu de les Terres de l'Ebre, institució que tutela el centre. Van acabar l'any amb l'exposició de la Biennal d'Art i
no gosen anunciar noves activitats fins que no es resolgui el problema del finançament.

Girona: el Bòlit, sense edifici i amb canvi de direcció

El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona es va inaugurar la tardor del 2008, amb la previsió que tindria una seu pròpia entre el 2010 i el 2011. El novembre del 2010 es va adjudicar el concurs de l'avantprojecte del nou edifici del Bòlit, previst al solar de les antigues casernes de la ciutat, a tocar de la nova seu de la Biblioteca Pública de Girona, que s'inaugurarà en els propers mesos. En el cas del Bòlit, l'avantprojecte de l'arquitecte Josep Llinàs ha quedat aturat perquè el nou equip de govern municipal, encapçalat pel convergent Carles Puigdemont, va deixar clar que en aquesta legislatura no hi hauria diners per al projecte que li van deixar com a difícil llegat els seus predecessors socialistes.

El projecte de Llinàs preveu un edifici “amb centre de documentació per a la recerca i consulta, espais multifuncionals de trobada i intercanvi, aules per a projectes educatius, auditori, espais per a presentacions de petit format i per a la producció amb artistes en residència”. El Bòlit continua tenint com
a espais expositius la cèntrica sala de la Rambla i la ca-pella de Sant Nicolau.

Rosa Pera tanca ara la seva etapa com a primera directora del Bòlit, on ha viscut moments difícils, com ara la polèmica ciutadana al voltant del Niu, una gran estructura efímera al mig de la Rambla, que havia de servir com a residència d'artistes.

x.c.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.