Cap a la independència sense llibreries?

El tancament de Proa Espais ha estat el darrer tros de l'iceberg anomenat cultura en català que ha sortit a la superfície. Per què tanquen les llibreries? Hi ha moltes opinions i maneres de veure-ho: alarmants descens de vendes, marges comercials salvatges, canvis d'hàbits dels lectors, la voracitat de les grans superfícies, gestions empresarials mal enfocades, la brutal crisi general del país, etc. Molt bé, aquesta és una manera d'analitzar-ho i mirar de buscar-hi solucions.

Però ara mirem-ho des d'un altre punt de vista i fem-nos una pregunta: quants llibres en català hem comprat cada un de nosaltres el darrer any? O si volen: quin pes donem a la cultura, i en concret a la cultura catalana, en les nostres vides?

Tenim un problema i es diu cultura. Com abordar-lo? El projecte independentista –l'únic capaç de fer saltar la banca de la provincialització i la residualitat– ha preferit els últims temps centrar-se en la denúncia del desequilibri econòmic, del dèficit fiscal i de l'espoli. D'acord, temes absolutament vitals. Però tant com la desaparició del català o la desmemòria històrica. La independència ens ha de portar esperança i futur, futur econòmic i social, però també futur cultural.

La llarga nit dels vidres trencats de la cultura catalana va durar quaranta anys. Per a la literatura catalana, el franquisme va ser una autèntica commoció i un daltabaix colossal. Els escriptors de l'interior, emmordassats, no podien escriure el que volien escriure; els de l'exili, lliures però desarrelats, no podien fer arribar els seus llibres al que hauria d'haver estat el seu públic normal; els editors, col·lapsats en el laberint d'Eugène Ionesco de la censura, maldaven per esgarrapar engrunes; els lectors, balancejant-se entre el temor i la resistència, veien convertit el plaer de llegir en un acte heroic i gairebé de confrontació amb el règim. I tanmateix, vam resistir. Vam fer-ho sabent que ens hi anava la nostra supervivència com a poble.

Avui som al 2013 i encara el nostre futur depèn del compromís de cada un de nosaltres: amb la llengua, amb la història, amb els llibres i teatres, amb el cinema i les arts, amb la cultura.

La cultura catalana avui és una gran oportunitat. Com a motor de patriotisme cívic, identitat i valors i garant de la democràcia, la llibertat i els drets civils. L'instrument que permet impulsar la integració i la inclusió per l'esperit de construir una nació millor, una nació més justa que només pot passar per ser una nació més culta.

És imprescindible situar la cultura catalana en l'eix del debat sobre el procés cap a la independència de Catalunya. No només això, cal enfocar-la com la prioritat nacional, sobretot ara, quan més que mai el país que volem dependrà de la responsabilitat personal, l'audàcia, l'esforç i l'excel·lència que hi posem cada un de nosaltres.

La cultura, la dignitat i la llibertat del poble català són el nostre objectiu final. Per això, i davant de les amenaces que pel nostre futur col·lectiu té el moment present, Òmnium vol encetar un debat profund amb tots els actors culturals del país cara a anar perfilant el projecte cultural que volem en la futura Catalunya independent. Què hem d'entendre per cultura catalana avui en dia? Quins són els drets culturals dels catalans als quals hem d'aspirar? Cultura i governança, cultura i reequilibri territorial, cultura i desenvolupament econòmic. Per damunt de totes les altres qüestions: cultura i llengua catalana.

Cap a la independència, sí, amb una cultura que permeti un esclat de modernitat, creativitat i desenvolupament col·lectiu i personal.