Cultura

Joan Trayter: passió pel so

Sebastià Roig ha escrit la biografia del creador de Music Lan

«Fa dos anys que treballava en aquest llibre. He fet molta feina d'hemeroteca, que crec que és important per si algú decideix reconstruir en una exposició o un llibre la història del rock dels anys vuitanta i els noranta a l'Alt Empordà, però també a Girona i a Barcelona», diu el periodista i escriptor empordanès Sebastià Roig, que ha convertit un llibre d'encàrrec com ara Joan Trayter Malirach. Un geni del so (Brau Edicions) en un treball molt personal. «He tingut la sort que el pare d'en Joan és un home que guarda tot el que té a veure amb el seu fill. També he pogut parlar amb molta gent que formava part de les diferents colles d'en Joan: els amics del col·legi, els de l'institut, els dels primers grups de tecno que va muntar en una època en què aquest estil no estava gaire ben vist; també els seus companys a la universitat, tant de la seva època d'alumne com quan va exercir la docència.»

I evidentment, hi ha molts testimonis de músics: d'aquells amb els quals Trayter va compartir projectes com ara el grup Dígit Arts, abans que en Joan descobrís que a ell no li interessava tant exposar-se públicament com a artista a dalt d'un escenari com treballar en la gravació de discos en la intimitat de l'estudi. En tot cas, Roig està convençut que Dígit Arts, grup a partir del qual van sortir músics i enginyers de so professionals, va ser una impressionant cantera per a l'escena musical empordanesa. «Sense aquells músics, i el suport de les emissores de ràdio de la comarca, avui probablement no tindríem un festival com ara l'Acústica.»

Roig defineix Trayter com un enginyer i productor «superdotat musicalment i amb una hipersensibilitat que aconseguia treure el millor dels artistes». Amb el seu soci i amic Jordi Solé –«Més pausat que ell i, en certa manera, el seu contrapés»– van muntar Music Lan, un estudi situat en un entorn rural, equipat amb les últimes tecnologies que tant apassionaven Trayter. «Durant tres anys no van parar de gravar discos, sense interrupcions entre un i l'altre, amb un grau d'implicació enorme: de vegades en Joan es preocupava més pel disc que el propi artista». Tot això fins la seva mort sobtada, a 31 anys, que va deixar un «gran sentiment d'incredulitat» al seu entorn.

Sebastià Roig també ha parlat sobre Joan Trayter amb molts músics que van gravar a Music Lan («Tots em van dir que sí, si era per parlar d'en Joan») com ara Bunbury, Lluís Llach, Jofre Bardagí, Quimi Portet, Manolo García, Quim Mandado, Pau Donés, Albert Pla, etc. Aquestes entrevistes estan gravades en el DVD que acompanya el llibre, en un reportatge d'una hora complementat amb un recull de les caràtules de tots els discos gravats a Music Lan.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a