art
carina filella
De Santa Coloma de Queralt al món
Tres exposicions serviran per recordar la vida i l'obra de Josep Nogué Massó (1880 - 1973), un artista nascut a Santa Coloma de Queralt que va passar bona part de la seva vida a Madrid, Roma i Jaén. Va destacar sobretot pels retrats i els paisatges.
Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, 1880 - Huelva, 1973) va destacar sobretot per la faceta de pintor, amb una obra reconeguda i guardonada i amb un pes i una influència força importants dins la pintura espanyola del segle XX, sobretot pels seus retrats i paisatges. Però la seva activitat era imparable: va ser mestre, pedagog, gravador, aquarel·lista, fotògraf i cantant líric, entre moltes altres facetes que fan de Nogué “un personatge extraordinari”, segons apunta la comissió organitzadora de l'Any Nogué, que enguany commemorarà els quaranta anys de la seva mort.
La comissió, a l'empara de l'Associació Cultural Baixa Segarra, ha organitzat per a aquest 2013 diverses activitats per difondre la seva obra, entre les quals hi ha exposicions, conferències, treballs pedagògics en centres escolars, i visites guiades al Museu d'Art Modern de la Diputació (MAMT), que conté un fons documental i artístic de l'artista colomí de més d'un centenar d'obres.
La celebració ha arrencat amb una exposició al seu poble natal. La sala gòtica del castell dels comtes de Santa Coloma de Queralt acull des del 28 de març la mostra L'àlbum de Nogué Massó: fotografies personals, que recopila imatges sobre el pintor i el seu entorn més proper. Nogué sempre va anar amunt i avall: la seva vida va transcórrer entre Santa Coloma, Tarragona, Barcelona, París, Roma, Bilbao, València i Jaén. Però mai no va oblidar els seus orígens i va mantenir una estreta relació amb la seva població natal i amb la ciutat de Tarragona, on va establir la seva residència durant un curt període de temps i on també va intentar fundar-hi un centre d'estudis artístics. I la temàtica de moltes de les seves obres està relacionada amb les comarques de Tarragona. Valls, Falset, Santa Coloma de Queralt, Calafell i, d'una manera especial, Tarragona (el port, el mar, els barris pròxims al mar, el riu Francolí, la ciutat antiga...) són motius de moltes de les seves obres.
A la sala gran del castell dels comtes de Santa Coloma s'hi podrà veure del 17 de maig al 2 de juny una segona exposició: L'època de Nogué Massó: artistes colomins (1880–1965), que presentarà les obres d'una llarga llista d'artistes colomins o relacionats amb Santa Coloma que, d'alguna manera, van coincidir amb l'època de Nogué. Entre ells, hi ha Josep Maria Balcells Prats, Antoni Batlle Esteve, Magí Batlle Esteve, Magí Bonet Padró, Marcel·lí Bosch Prat, Josep Camins Freixas, Joan Castells Martí (Thelis), Joan Ferrer Vallbona, Jaume Morera, Josep Nogué Rovira, Feliu de Pomés i Marcel Riera Pàmies.
Mostra antològica
I com a punt central de l'Any Nogué es muntarà l'antològica Josep Nogué Massó, una trajectòria vital, que aplegarà una representació de quadres de totes les etapes de l'artista, amb diferents estils i tècniques. També s'hi podran veure moltes creacions de l'artista que no s'havien pogut exposar juntes fins ara. Aquesta última exposició, que estarà oberta del 15 d'agost al 6 d'octubre a la sala gran del castell dels comtes de Santa Coloma, també es podrà visitar, amb algunes adaptacions, al Tinglado 4 del moll de costa de Tarragona a partir del 19 de desembre, i servirà per cloure la celebració.
El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona ha cedit diverses obres del seu fons artístic i documental per fer possible el muntatge de les tres exposicions programades. El president de la Diputació, Josep Poblet, va recordar durant la inauguració de la primera exposició que l'ens públic va editar l'any 1993 les memòries de l'artista, en un volum a través del qual “no només descobrim el pintor, en directe, sinó que també assistim al descobriment del paisatge d'una part del segle XX espanyol”.
Nogué Massó va viure a Santa Coloma fins als 5 anys, quan la família es va traslladar a Barcelona, i cinc anys més tard a Madrid, on va cursar estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L'any 1907 va ser pensionat a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma, i va residir a la capital italiana fins al 1922, any en què va decidir retornar. Després de guanyar les oposicions a professor de dibuix, va exercir aquesta professió a l'Escola d'Arts i Oficis de Jaén, que va posar el seu nom al centre després de la seva mort.