Cultura

Spiderman de pròleg

Als vuit anys,
Albert Sánchez
Piñol llegia còmics, no pas Tolstoi!

Diu l'Albert Sánchez Piñol que les coses s'entenen millor si les explica Spiderman. Doncs ja cal que els turistes rebin un SMS de l'home aranya tot advertint-los que avui la Rambla de Barcelona està reservada a autòctons. Que no hi cabrà ni una agulla. Que hi poden anar a passejar, però que escoltaran molt més català que habitualment. Que Sant Jordi és el dia dels enamorats: que no s'exclamin si veuen parelles abraçant-se per les cantonades com si fossin l'ordi i la rosa. Que els costarà trobar lloc on dinar, si es distreuen prenent el sol per les parets del Mercat de la Boqueria. Que hi haurà llibres nous de trinca i molts autors amb la ploma a punt per fer dedicatòries. Però que entre els centenars de tauletes no trobaran pas un autor sol·licitat com és el pregoner del dia de Sant Jordi d'aquest any i autor de Victus –ara es ven amb força l'edició en català, quan ja se sap que es treballa en la traducció al rus i el coreà!–. I és que Sánchez Piñol ja fa anys que s'aparta de Barcelona cada 23 d'abril. Ell reivindica Sant Jordi i la passió per la lectura els altres 364 dies de l'any. Sabrà somriure i estampar la firma igualment, però prefereix que abans hi hagi hagut una estona de conversa –com fa amb els grups de lectura de les biblioteques–. De fet, fa uns anys, un grup d'escriptors ja va promoure una tornada a la intimitat i enguany Jordi Coca rep a casa a la tarda.

Toni Soler, comissari dels actes que arrencaran al Born l'Onze de Setembre vinent per commemorar els 300 anys del 1714 i amic de l'autor, va incitar la conversa ahir al vespre al Consell de Cent. Sánchez Piñol va començar confessant que es pensava que el que celebraven era Sant Jordi, i no el 28 de desembre. “No en tenia ni idea, del vídeo”, va confessar. Es va sentir despullat per les opinions que deien d'ell i la seva obra, l'editora Isabel Martí, historiadors i excompanys de pis, com Xavier Theros. El tinent d'alcalde de Cultura i Coneixement, Jaume Ciurana i l'alcalde, Xavier Trias, s'ho miraven somrients per les respostes enginyoses i dites de desmenjat. Volia ser una conversa col·loquial, però aquelles butaques on seien, amb els seus amplis reposabraços eren de comèdia. Sánchez Piñol relliscava cap avall. Soler es mantenia estaquirot per garantir que el micròfon captés la seva veu. I Ciurana i Trias mantenien l'esquena en uns estrictes 90 graus fent força amb les cames. Ja cal que Spiderman avisi els de protocol que trobin seients més amables!

Diu Sánchez Piñol que saltar a l'altra banda del taulell i convertir-se en escriptor que firma llibres li fa pànic des que va descobrir una estranya parella: un savi insigne amb novetat editorial que no tenia a qui signar, mentre que un actor porno gaudia d'una excelsa cua que feia
el tomb per la cantonada –es referia a compradors amb ganes de retratar-se amb l'actor, va aclarir Soler–.

L'autor confessa que es va interessar per la lectura gràcies al còmic. Com Spiderman. Ell no llegia Tolstoi als 8 anys. De què serveix la literatura? D'entrada, ha descobert una altra pregunta impossible –de què serveixen els diners?, “per provocar una crisi que estigui a punt de destruir la civilització”–. Pel que fa a la literatura, apunta que no serveix “per fer millors persones, però sí per ser persones”. De jove, els quinquis li fotien la bossa de pipes. Va preguntar a l'escola per què no els eliminaven tots. No recorda què li va dir el mossèn. Ho va entendre quan va veure que Spiderman no podia matar el follet verd per venjar la seva preciosa xicota: si ho feia, es convertia en el seu enemic, en un nou heroi malvat. Quan ho diu Spiderman, s'entén a la primera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a