Cultura

art

El Museu Vilà posa al dia el llegat del pintor llagosterenc

El nét de l'hereva de la col·lecció, Jeffrey Martí, reobre la casa al públic i treballa en la catalogació del fons

Emili Vilà va reunir al seu museu més de 600 pintures i cartells fets a París als anys vint

De petit, quan jugava a perdre's per les espaioses habitacions del casalot on havia servit la seva àvia, Jeffrey Martí havia de passar sempre corrent per la sala dels retrats. Llavors ja era un museu, ple d'escales, passadissos, cortinatges i sobretot centenars de pintures i cartells d'aquell artista per qui Clara Bussot, la seva àvia, havia fet de minyona i de qui, mort sense descendents, va acabar heretant la propietat. Jeffrey Martí va passar bona part de la infància entre aquestes parets atapeïdes de pintures com als museus d'abans, entre les cares dels desconeguts que no tenien nom, els paisatges d'una Costa Brava encara verge i, sobretot, centenars d'imatges de dones esveltes exhibint-se sensuals i vaporoses amb el seu glamurós aire parisenc. Després es va fer gran, va deixar d'anar-hi tan sovint, l'àvia va emmalaltir i la casa va quedar tancada més de sis anys amb els seus tresors a dins. Ara fa un any que hi ha tornat, decidit a revalorar una col·lecció envoltada de llegenda, sobretot pels dibuixos de Modigliani que conserva (avui només se n'exposa un) i grans dosis de misteri fins i tot pels mateixos llagosterencs, que d'Emili Vilà (1887-1967) saben poca cosa més que va triomfar al París dels anys vint, que va pintar milers de cartells que li van donar fama mundial, que va tornar a Catalunya després de la guerra i que, complert el somni de veure la casa on havia nascut convertida en museu, va morir al cap de pocs mesos.

El manteniment del museu, una mansió de tres plantes al barri antic de Llagostera, suposa una càrrega fenomenal per a una família modesta que viu del que els dóna un cafè del poble, per això Jeffrey Martí, que va heretar-lo, junt amb el pare i la germana, a la mort de Clara Bussot el 2011, va intentar implicar-hi l'any passat la Generalitat. “Em van atendre amb molta amabilitat, però em van desaconsellar l'ingrés a la seva xarxa de museus perquè implicaria unes reformes molt costoses”, explica el nét de Clara Bussot, que recorda que temps enrere també l'Ajuntament de Llagostera s'havia interessat per participar en el museu, però “no es van entendre” amb la seva àvia.

Divulgar l'obra

D'aquella reunió al Departament de Cultura, però, Martí en va sortir amb uns quants consells valuosos: crear un lloc web sobre el museu i la vida de Vilà, impulsar una sèrie d'exposicions itinerants de la col·lecció per difondre-la més enllà dels límits del seu poble, i treballar en la catalogació i documentació de tot el fons, que formen més de sis-centes obres entre pintures, guaixos i cartells, a banda de cartes, manuscrits i nombroses fotografies, la gran majoria datats entre els anys deu i trenta del segle XX, els de la consagració de Vilà com “le roi de l'affiche” al París de la belle époque. Amb Alícia Viñas, ja està preparant una selecció de peces per presentar-les en una propera mostra a Barcelona. L'editorial La Fàbrica de Madrid, a més, s'ha interessat en l'obra fotogràfica de Vilà, encara molt mal coneguda, per a un diccionari de fotògrafs espanyols que té en preparació, i una periodista holandesa, Eveline Stoel, està treballant en una biografia novel·lada d'Emili Vilà servint-se de l'abundant material autobiogràfic que va deixar inèdit l'artista i que li ha cedit Martí. De moment, el museu obre només a hores convingudes (www.museuvila.com).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.