Cultura

¿Erra que erra?

CLAR I EN VALENCIÀ

Un diumenge de matí llegia jo tranquil·lament un article en un diari digital i, de sobte, per sorpresa, a la traïdoria, em va impactar en el cervell de manera contundent l'expressió “erra que erra”. Em vaig quedar desconcertat, mig atalbat —i atabalat, també—, com si m'hagueren colpejat el cap amb una massa. Qui havia escrit l'article volia expressar la idea que una persona determinada feia repetidament una cosa concreta de manera obstinada, amb un entestament tan fort que podia arribar a l'obcecació. I no va tindre millor idea que escriure “erra que erra”, que és la pseudoadaptació a la nostra llengua de l'expressió castellana “erre que erre”.

Si cerquem “erre que erre” en el DRAE —el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española— trobem que ens proporciona l'explicació etimològica següent: “De herre que herre, quizá acort. del ár. hisp. ?írr úmmak, la vulva de tu madre, interjección de los arrieros moriscos”. Com veiem, la paraula erre de la locució castellana “erre que erre” no té res a veure amb el nom de la lletra r.

Per un altre costat, el nom valencià tradicional de la lletra r és “er”. I si ens estimem més la denominació més moderna que ens ha arribat a través del castellà, és “erre”. En la Gramàtica normativa valenciana de l'AVL trobem les dues denominacions. Els valencians no neutralitzem les “ee” àtones i, per tant, no tenim cap necessitat de falsejar la grafia —ni la pronúncia— del nom castellà de la lletra r.

Jo, en el meu valencià d'Alcoi, heretat per tradició oral, per a expressar la idea que algú s'obstina en alguna cosa de manera continuada, sempre he usat locucions com ara cabut que cabut, cabota que cabota o tossut que tossut. Són molt normals i molt corrents. Expressions genuïnes equivalents a l'expressió castellana “erre que erre” en tenim a cabassades, inclosa la catalaníssima i conegudíssima tretze són tretze.

Una curiositat una mica malsana m'ha espentat a escriure en el cercador Google “erra que erra” —així, entre cometes— a veure si algú més havia caigut en el parany d'emprar aquesta expressió que no és ni catalana ni castellana ni res de res. He obtingut 5.330 resultats. M'estime més no fer cap comentari, que després em diuen que sóc negatiu i que pegue bonegons a la gent. Estic segur que el lector és prou intel·ligent per a entendre-ho tot a la primera i no li calen explicacions addicionals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.