Cultura

Troben el suposat indret des d'on va tocar el Timbaler del Bruc

Investigadors de la UB situen el lloc sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat

Aquest diumenge es realitzarà una recreació del so del timbal per determinar si la llegenda té fonament

Un grup d'investigadors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) creu haver localitzat l'indret on el Timbaler del Bruc va fer sonar el seu instrument. Un fet que, segons la llegenda, va originar la fugida de la tropa francesa cap a Barcelona durant les batalles del 6 de juny de 1808 en el marc de la Guerra del Francès. La investigació situa aquest indret sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat. Ara la recerca es completarà amb un ampli estudi sonor de la zona per determinar la influència real del so del tambor en la batalla.

La investigació, que s'ha desenvolupat en el marc del Màster de Creació Artística: Realismes i Entorns de la UB, està dirigida per l'artista i historiador Marc Sellarès, especialista en les batalles del Bruc del 1808, i té el suport d'un grup de recerca sonora de la Facultat de Belles Arts de la UB, dirigit pel doctorand en Arqueologia Sonora Experimental Vicent Matamoros i el Catedràtic d'Art Sonor Josep Cerdà.

En el marc de la Festa del Timbaler del Bruc que commemora la famosa batalla, aquest diumenge 2 de juny, a partir de les onze del matí, es realitzarà la recreació del so del timbal des de l'indret on s'hauria va tocat ara fa 205 anys, al coll de Can Maçana. La idea és determinar si la llegenda està fonamentada o no en fets reals relacionats amb l'acústica de la zona.

Anàlisi de la batalla

L'artista i historiador Marc Sellarès explica que va iniciar aquesta recerca per “fer realitat el somni d'infantesa de trobar l'escenari de les batalles del Bruc, on de petit m'imaginava un camp de batalla ple d'espases i escuts”.

Durant 7 anys ha dut a terme una extensa investigació sobre el terreny i en arxius i biblioteques, a més de desenes d'entrevistes a veïns del poble de la zona per aconseguir informació oral inèdita.

Fruit d'aquest treball, a l'analitzar la batalla a partir de tota la informació que va recopilar sobre els moviments de les tropes, del lloc i del moment en què van fer el contracop, ha pogut “determinar amb força precisió l'indret des d'on el Timbaler podia haver tocat mentre els seus companys saltaven damunt els soldats que esperaven en un collet”.

La llegenda explica que el repic del timbal hauria foragitat els soldats francesos perquè creien que eren atacats per l'exèrcit espanyol, que s'hauria unit a les forces dels sometents.

L'orografia del terreny assenyala que el turó del collet de les Torres és, “per lògica”, l'únic punt des d'on els sometents (que arribaven rearmats de Sallent i Santpedor) van poder iniciar el contraatac sobre els soldats francesos. Sellarès afegeix que “un altre accés a la zona hauria fet visibles els sometents i no hauria permès l'atac per sorpresa sobre uns soldats francesos que estaven custodiant una zona determinada, i que va ser on es va començar la reconquesta d'aquesta batalla”.

És la hipòtesi a què apunta la investigació, partint de la base que el Timbaler realment va existir. “Hi ha documents que en parlen”, assenyala l'investigador. En aquest sentit, esmenta com a exemple una notícia del Diario de Manresa del 29 de novembre de 1808, referent a una festa de Santpedor, “on diu que va desfilar el famós tambor del Bruc”.

Recreació acústica

El proper pas en la recerca se centra a mesurar l'àrea d'influència del so del timbal, si realment s'hauria pogut sentir des dels punts on hi havia situades les tropes franceses, i fins a quin punt l'orografia n'hauria multiplicat l'efecte. En paraules de Sellarès, la idea final del projecte és determinar “si el so del timbal que ressonava contra les roques de Montserrat es va amplificar per efecte de l'eco (semblaven més tambors), i va fer creure als francesos que venia tropa reglada; per la qual cosa van fugir precipitadament cap a Barcelona”.

Les primeres proves es van fer el 17 de maig passat, i bàsicament es van limitar en una primera presa de contacte de les localitzacions on s'està treballant aquests dies. La idea és formar diversos grups, equipats amb aparells de microfonia ambiental, mesuradors de decibels i càmeres de gravació. Un dels equips portarà un timbal que es farà sonar des del punt indicat al collet de les Torres, mentre que els altres recorreran les zones de batalla, especialment els indrets on fa 205 anys s'haurien situat els soldats francesos.

Hi haurà diversos dies de proves (fins i tot de nit, per evitar la intensa contaminació acústica d'algunes zones) per poder comparar el so en diferents condicions atmosfèriques i disposar del màxim de referències que s'ajustin a les del dia de la batalla. “Mesurarem el so als indrets on sabem que hi havia tropes franceses en el moment d'iniciar l'atac, les compararem i estudiarem quines possibilitats té la llegenda d'ajustar-se a la realitat”, indica l'historiador.

Sellarès avança que “els primers resultats ens fan ser prudentment optimistes, ja que el ressò del timbal l'hem sentit des d'alguns punts però encara no des de totes les posicions franceses”.

Recreació virtual

L'estudi sobre la possible ubicació del Timbaler és només una part del projecte que vol dur a terme Sellarès. A més, és a punt de publicar un llibre sobre la batalla, i en un futur també en vol impulsar una recreació virtual, un joc d'ordinador i una pel·lícula.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.