Cultura

Crítica

teatre

Talent latent

Àlex Rigola es va acomiadar a ‘The end', i Belbel també s'hi troba involucrat, ara

Nao Albet i Marcel Borràs han demostrat que tenen molt de talent en la manera de presentar les situacions dramatúrgiques. Siguin les que siguin (no els importa gaire el fons de la qüestió). Desitgen fer-se grans (cap dels dos no arriba als 25 anys, tot i que ja van debutar com a dramaturgs professionalment al 2007!), però alhora aprofiten l'escena per fer allò que els ve de gust, sense patir gaire per la psicologia dels personatges, ni per gaire res més. Respiren l'esperit rebel del joc, com ara amb els anagrames (Mot o frase format per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase). Presenten les accions brutes, gens refinades, amb una gran dosi d'adrenalina, com qui juga a Tarantino al menjador de casa. És un teatre que aclapara l'espectador iniciat pel ritme, tot i que no hi aporti gaire res de reflexió vital (potser a Democràcia van vorejar el primer intent amarg). És, també, un magnífic port d'arribada per a potencials espectadors. Perquè combrega amb el llenguatge sincopat d'impulsos amb unes accions trepidants.

Què dir de la nova boutade d'Agbanäspach? Que han volgut jugar a atracaments amb violència i a posar-se sota de la lupa el procés de creació: debaten sobre la radicalitat, o no, del teatre: n'hi ha prou amb mostrar punts de realitat o cal que l'acció sigui compromesa, real? És com si Angélica Liddell fos la seva musa. I és que els dos personatges protagonistes, que també interpreten els dramaturgs i directors, es refugien en un país imaginari per sobreviure les incomoditats reals, de nois que netegen mueblés per sobreviure. Aquest país es diu Agbanäspach i els directors dels teatres són com els capos de la màfia: saben tot allò que passarà i se n'aprofiten tant com poden. Si Àlex Rigola va construir un muntatge al Teatre Lliure que havia dirigit, pensat per fer un comiat amb els companys d'escena (alguns l'imitaven, i tot) a The end (2011), ara Sergi Belbel s'ha trobat amb una peça que també li serveix (cal veure el com assistint a l'espectacle) per acomiadar-se dels seus set anys de direcció artística del TNC. Pel que fa a la companyia, celebrar l'entrega de tots, multiplicant-se en personatges. Albet i Borràs tanquen una mena de Pel davant i pel darrere en clau de thriller. El talent els batega. Cal que optin per afinar què estima aquest cor tant potent.

Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach
Autors i directors: Nao Albet i Marcel Borràs
Dimecres, 19 de juny (fins el 30) a la Sala Petita del TNC.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.