Fills de la independència

Si no fos perquè vivim en un moment d'escasses expectatives culturals, la pel·lícula Fills de la mitjanit, de la directora Deepa Mehta, marcaria època. Basada en la novel·la del mateix nom de Salman Rushdie, que n'ha fet el guió, la pel·lícula narra les peripècies d'uns nois que neixen durant la mitjanit del 15 d'agost del 1947, dia de la independència de l'Índia dels anglesos. Difícilment una bona novel·la té una bona adaptació. És un tòpic, però, que no sempre s'acompleix, i el talent de Mehta (a la foto al costat de Rushdie) ho confirma. Tots dos aconsegueixen que l'epopeia del llibre es transformi en una narrativa cinematogràfica creïble, tot i la fantasia, els mags i la pròpia tesi sobre la realitat, “ningú no és fill de qui se suposa que ho és”. Des d'aquesta premissa, les històries creuades dels protagonistes els duran a la sortida dels britànics, els períodes d'incertesa política, les persecucions de les minories, la separació del Pakistan i Bangladesh, la guerra entre els veïns i, fins i tot, la bomba atòmica i les tortures i les detencions durant el mandat d'Indira Gandhi.

No és la primera vegada que Deepa Mehta ens sorprèn. L'inici de la seva trilogia sobre els elements amb Fire ja va ser la demostració de per on anirien les seves intencions. La incomprensió de la família, els equívocs sentimentals, la sensació de personatges que entren i surten, el fanatisme i les aparences s'alternen amb la història i la simbologia religiosa i els encanteris. De fet, Rushdie és un mag, que va ser víctima de la intransigència i la superstició. Ell sempre explora els racons íntims, la relació entre classes, les ideologies com a forma de neurosi, el patriotisme en el cul-de-sac... Tot tan senzill com una novel·la d'iniciació, que es desplega amb intensitat dins dels canvis d'unes dècades convulses dins un país que és un continent i que lluita entre la modernitat i el feudalisme a través de cinc generacions. Deepa Mehta ha declarat que tenia ganes d'afrontar l'adaptació de la novel·la perquè quan la va llegir el 1982 la va impactar moltíssim.

Recomanem, igualment, als nostres lectors el text de Rushdie, que Edicions Bromera ha recuperat amb la bona traducció de Joan Sellent. Serà el complement ideal d'una pel·lícula extraordinària.