cultura

Factoria de creativitat

Prop de mig centenar d'artistes i artesans han convertit la fàbrica Freixas de l'Hospitalet de Llobregat en un màgic punt de confluència entre l'art i la indústria

La Freixas, un antic magatzem de televisors, es va començar a omplir d'artistes als noranta
Hi ha coses que no tenen preu: un amo sensible a l'economia inestable dels creadors

En Germán Consetti va descobrir la fàbrica Freixas fa deu anys. Un amic i company escultor, Miquel Aparici, el va meravellar amb el seu espai de treball dins d'aquest antic magatzem de televisors de la casa Philips, de cinc esplèndides plantes, al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. No va poder resistir a la temptació i, un temps després, s'hi va instal·lar. Actualment, en Germán té llogat un taller de gairebé 400 metres quadrats per 1.500 euros al mes. Comparteix el local amb un altre escultor, Marc Esparsel, i el seu somni és poder-lo arribar a compartir amb tres artistes més. 1.500 euros no són una ganga, ni de bon tros, però hi ha coses que no tenen preu. Per exemple, que el propietari tingui prou sensibilitat i, sobretot, no es posi nerviós i tingui paciència quan el lloguer no arriba al seu compte corrent el dia 1 de cada mes.

Preus més o menys assequibles i flexibilitat a part, a la Freixas hi ha moltes altres coses que no es mesuren pels diners. Moltes altres coses que no sumen, sinó que multipliquen. En Germán només és un dels 45 artistes que treballen en aquest edifici fabril dels anys seixanta on l'art, el disseny i l'artesania conviuen amb alguns tallers del metall i d'electricitat. Sana i fructífera convivència entre dos mons molt menys allunyats del que molts s'imaginen. A la Freixas, tots es coneixen i tots col·laboren. “Interactuem cada dia, aquí hi ha molta hibridació d'idees, materials i feina”, exclama en Germán, que quan necessita un polidor per a les seves peces ja sap on trobar-lo: el té just al costat.

La Freixas és un viver d'artistes que va néixer a finals dels anys noranta sense l'impuls ni l'empara de cap institució, per bé que avui, sobretot des de l'Ajuntament, fascina promoure aquesta infraestructura cultural com un centelleig del que podria ser el Brooklyn de Barcelona. “Va néixer com la cosa més natural i espontània del món. Va néixer per necessitat, per la necessitat dels artistes de disposar d'un bon espai per crear els seus treballs”, explica Consetti.

L'edifici té tant caràcter que el fa molt atractiu per als artistes, que des de fa un parell d'anys estan molt més en contacte i tenen més consciència de col·lectiu. Dins mateix de la fàbrica hi ha diferents nuclis de treball, o diferents actituds associatives segons afinitats creatives. Per exemple, els ceramistes s'agrupen a l'entorn de La Nave BCN Studios. “La llum! La llum és la força d'aquest edifici. Tenim llum natural tot el dia. És extraordinari”, exclama la Sophie-Elizabeth Thompson, una de les ànimes del grup de ceramistes de la Freixas, per a qui llum és sinònim també “d'energia”, i per tant de vida.

A l'estudi de Mermelada, els seus tres socis, Juan Miguel Juárez, Laura Blasco i Álex Estévez, treballen en cos i ànima projectes de disseny industrial. Des de l'Hospitalet exporten talent al món: i és que un 70% dels seus clients són de fora. Quina importància té això? Cap ni una, però és una prova més que la creativitat que pareix el país té més sortida a l'estranger. La llum també els brega una fèrtil imaginació. “I la tranquil·litat... Els clients al·lucinen quan veuen aquest ambient tan relaxat”, emfasitza Laura Blasco, que no canviaria per res del món el seu espai de treball a la Freixas per una situació hipotèticament més privilegiada al centre de Barcelona. “Aquí tenim la indústria que necessitem, són els nostres veïns! I al passeig de Gràcia no els tindríem, allà no.”

La idea de comunitat és molt autèntica a la Freixas. A la mateixa planta de l'estudi de Mermelada, sense res que els separi, hi ha el minúscul (25 metres quadrats) taller de Manu da Costa, fotògraf de moda i producte de disseny que expressa més bé que ningú què suposa compartir espai i experiència de treball amb 45 artistes: “Jo ara sóc molt més creatiu que abans i m'ha donat per fer fotografia d'autor. Aquestes coses es contagien!”

Un tast de molt talent a la Fundació Arranz-Bravo

A quatre passes de la fàbrica Freixas, hi ha la Fundació Arranz-Bravo, que justament també ocupa uns antics magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala. Els responsables de la fundació, amb Albert Mercadé com a entusiasta director, han aconseguit donar una visibilitat fins ara inèdita al col·lectiu d'artistes de la Freixas, amb una exposició de molt petit format però gran en intencions: Fàbrica Freixas. Un col·lectiu d'artistes de l'Hospitalet.

La mostra, que es pot visitar fins al 29 de setembre –la fundació estarà tancada fins al 15 de setembre–, aplega una selecció d'obres de nou artistes que actualment treballen a l'edifici fabril: tres escultors (Germán Consetti, Sophie-Elisabeth Thompson i Marcos Romero), tres ceramistes (Paola Masi, Francesca d'Alfonso i Raúl Hernández), el col·lectiu de dissenyadors Mermelada, el creador multidisciplinari Quico Estivill i el fotògraf Manu da Costa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.