Cultura

J.F Mira rememora a ‘El tramvia groc' la seua infantesa i el final d'una societat tradicional

L'escriptor valencià fuig de l'autobiografia i del relat cronològic i opta per un minuciós treball de literatura de la memòria

L'assagista relata els seus primers anys de vida arrelat a l'horta de València en un exercici de reconnexió amb el passat que li ha resultat a voltes “feixuc”

L'antropòleg, assagista i novel·lista Joan Francesc Mira rememora en el seu darrer llibre, El tramvia groc (Proa), els seus anys d'infantesa i adolescència en un exercici que reconeix que li ha suposat alguna complexitat i molt de temps d'elaboració. Mira ha presentat el llibre en roda de premsa a València aquest dimecres, on ha relatat als mitjans que ha intentat explicar en el llibre “no la meua vida, sinó els recursos que poden eixir de la meua experiència com a expressió d'una forma de viure, del final de la societat tradicional”. L'escriptor ha afegit que no es tracta d'una autobiografia a l'ús perquè no és un relat cronològic sinó “literatura de la memòria o memòria convertida en literatura”.

Mira ha explicat que ell va nàixer l'any 1939, l'any del final de la Guerra Civil espanyola, i que quan va començar a tindre ús de raó va ser l'any del final de la Segona Guerra Mundial, 1945, quan tenia sis anys d'edat. Per a l'escriptor, els anys que relata El tramvia groc “són anys del final de la societat precontemporània o pretecnològica on no existia pràcticament res dels elements que hui considerem indispensables”.L'escriptor es va criar en una casa de l'actual barri de la Torre, als afores de València ciutat, en una casa on hi havia un ambient entre el camp i la ciutat, amb germans grans que anaven a la universitat, però al costat de l'horta de València.

Triomf de la lletjor

Mira ha rememorat aquells anys i ha confessat la tristor que li representa passejar per on hi havia la casa familiar, aleshores al costat de l'horta de València. “S'ho han carregat tot, comprenc els canvis per millorar allò que tens però tenint una idea, allò s'han convertit en uns paratges desolats i absurds”, ha lamentat i ha afegit que “com han fet en altres coses, hem destruït el millor que teníem”.

Segons ha explicat, a Joan Francesc Mira li ha costat temps i treball rememorar aquells anys, quasi més temps que la mateixa escriptura. Mira ha reconegut que li ha suposat més complexitat que escriure ficció, ja que, “en la ficció fabriques els personatges al teu gust i els pots encaixar, ací jo no puc fabricar personatges puc seleccionar i no puc inventar”. En aquest sentit, ha assenyalat que no hi ha cap invenció i ha comparat aquest exercici amb els de Nabokov o Cannetti, que evoquen passatges de quan tenien 3 anys.

Segona part

Joan Francesc Mira ha reconegut que l'únic moment de ficció és quan rememora els fets històrics que des de l'època romana podien haver passat pel seu carrer, coincident amb la Via Augusta romana. Mira ha remarcat en diverses ocasions el fet que l'escriptura d'El tramvia groc li ha suposat un exercici feixuc, també emocionalment, “et quedes de vegades pensant que t'has gastat, estic consumint-me”, ha dit. L'escriptor ha assenyalat així que un segon volum li passa pel cap, sobretot perquè serien anys que considera importants, amb els anys universitaris a Roma i els primers anys de compromís polític. “Si puc els pròxims mesos reconnectaré amb aquells anys a partir dels 15 anys, perquè m'ha costat quasi més la reconnexió que l'escriptura, és possible que em decidisca a fer un segon volum,”, ha dit Mira.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.