Cultura

premis

Els Liberpress reconeixen la força crítica de l'humor

“Un bon acudit és un bon concentrat d'idees i arguments”, diu Leo Bassi, al costat de Forges i els dibuixants de Cartooning for Peace

Serrat, Punset, Jiri Menzel i Joan Guasp, entre els premiats

Els Liberpress no són uns premis d'humor, però sí que són uns guardons que, entre altres virtuts, reconeixen el bon humor dels premiats, encara que no siguin els “pallassos i bufons” reivindicats ahir per Leo Bassi (premi Liberpress Camins) perquè representen “l'humor com una de les grans armes en la lluita social i a favor de la llibertat d'expressió, ja que un bon acudit és un bon concentrat d'idees i arguments”. El combatiu Bassi, que es troba en plena campanya de difusió de la seva pròpia església laica contra “l'Església catòlica intransigent” –l'església Patólica, que té com a seu el Paticano i un ànec com a símbol–, perquè considera que “l'humor és sagrat”, va ser ahir al vespre un dels nou guardonats de la 15a edició dels premis Liberpress, lliurats a la sala de cambra de l'Auditori, amb el suport de la Diputació de Girona.

L'aposta dels Liberpress per l'humor més conscienciat s'ha fet palesa també en altres premiats d'aquesta edició com ara Forges i l'associació Cartooning for Peace / Dibuixos per la Pau (Liberpress Associació), que reuneix un centenar de dibuixants de tot el món, de totes les religions, ateus i agnòstics, que volen fomentar el diàleg i la reflexió amb iniciatives com ara exposar de costat acudits sobre un mateix tema realitzats per dibuixants israelians i palestins. “El dibuix d'humor és molt útil per transmetre valors positius”, va dir Alice Toulemonde en representació d'aquesta “ONU dels dibuixants”.

Forges, premi Liberpress 2013, està convençut que “l'humorisme gràfic precisa molt bé on s'han de dirigir les neurones”, perquè els acudits tenen un poder de síntesi “imprescindible en un moment en què rebem contínuament una allau d'informació perquè no pensem en les coses realment importants”.

Els premis de l'associació que presideix Carles McCragh també van reconèixer, amb els dos Liberpress Catalunya, la tasca divulgadora d'Eduard Punset (“La gran revolució serà aprofundir en el coneixement i la gestió de les emocions, perquè la intuïció és més important que la raó”) i l'actitud cívica i generosa dels veïns del barri d'Angrois, que van ajudar els ferits de l'accident ferroviari de Santiago. “No som herois”, va dir Vicente Couselo en representació dels veïns. “Ens van expropiar per l'autopista, per la Ciutat de la Cultura i pel tren. Ara només demanem un lloc perquè hi juguin els nens.”

Gerard London va recollir el premi Liberpress Memorial a la seva mare, la combatent antifeixista francesa d'origen aragonès Lise London (1916-2012), que com el seu marit “va estar enormement implicada en la lluita contra tot tipus de feixisme i a favor de la llibertat”. Els nazis van decidir no matar Lisa i condemnar-la a treballs forçats perquè estava embarassada de Gerard.

També van aportar el seu humor als Liberpress l'escriptor mallorquí Joan Guasp (Liberpress Literatura), creador del primer Museu de l'Aforisme (“Bauzá és un enemic de la cultura i la identitat catalanes i un autèntic ruc... ja ho he dit!”) i el cineasta txec Jiri Menzel (Liberpress Cinema), autoproclamat “artesà, millor que artista”, segons el qual “riure és la millor manera de conèixer el món”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.