“El Llull pot ajudar molt el país”

Vicenç Villatoro ha pres una decisió llargament meditada. L'havia anunciat feia unes setmanes, amb la qual cosa no puc pas parlar de sorpresa. Agraeixo públicament que ell pensés en mi com a director adjunt. Hem fet un molt bon equip. Crec que aquests dos últims anys al Llull han estat especialment positius. El futur me'l plantejo evidentment en termes de continuïtat perquè el pla director, que vam aprovar fa un any i mig, l'havíem fet tots dos. Però també és cert que vull imprimir el meu propi segell.

En l'actual període històric, el Llull hauria de jugar, i jugarà, un paper realment important. No crec que hi hagi cap millor manera de presentar-nos al món que a través de la nostra cultura. Som reconeguts com una cultura independent, una cultura que té taca pròpia en el mapa. I som reconeguts, a més a més, com una potència cultural. Això és un actiu al qual li hem de treure el màxim partit en uns moments en què el país necessita visibilitat a l'exterior. Podem ajudar molt el país. Ara que tant es parla d'instruments d'estat, el Llull n'és un i jo diria que dels més eficaços.

En aquest inici d'etapa, hi ha dos fets molt rellevants dins de la història del Llull. D'una banda, el canvi de seu [el Palau Baró de Quadras]. Era fonamental disposar d'una seu que faci evident la importància que es dóna al Llull en tant que eina de projecció exterior de la nostra cultura. De l'altra, la imminent entrada de l'Ajuntament de Barcelona en el consorci. Crec que és una de les millors notícies que podien produir-se. Ens donarà un gran impuls. La marca Barcelona té un prestigi no només inqüestionable, sinó creixent des del 1992. Combinant-la i relacionant-la amb la marca Catalunya tindrem un potencial enorme. En les fires i festivals internacionals cada vegada és més freqüent no tant la figura del país convidat, sinó de la ciutat convidada. Tenim la immensa sort que Barcelona s'ha convertit en una capital global. I el Llull ha de modular aquest doble discurs: Barcelona com a capital global i Barcelona com
a capital d'un país.

No veig que hi hagi d'haver cap problema en la gestió d'aquesta dualitat de marques, cadascuna de les quals transmet un missatge lleugerament diferent, però alhora complementaris. L'entrada de l'Ajuntament permet justament tota una acció coordinada que pot donar fruits molt bons en el futur. Barcelona també necessita incrementar el valor de la seva marca per continuar sent competitiva en aquest escenari global, i aquí és on el Llull li pot ser útil. De la mateixa manera que el país necessita fer-se visible, i és evident que si hi ha un àmbit que no desperta cap mena de reticències i suspicàcies és el de la cultura. Moltes de les nostres accions a l'exterior s'han de vehicular a través de la cultura.

Seria un error pensar que estem davant d'escenaris definitius i irreversibles. De cap manera. Jo no descarto que en el futur puguem tornar a comptar amb el govern balear dins del nostre consorci. Des del Llull farem tot el que estigui al nostre abast per, d'una banda, potenciar les relacions amb l'Institut d'Estudis Baleàrics, que ja ho estem fent, ens estem coordinant per a la projecció internacional de la cultura catalana i, de l'altra, no es desaprofitarà cap oportunitat per tornar a convidar el govern balear.

Pel que fa al País Valencià, tenim relacions òptimes amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ens estem coordinant pel que fa al suport a les traduccions d'autors valencians. No descartem gens incrementar el grau de col·laboració. Com et dic, l'escenari és totalment obert. I no hem d'oblidar que continuem disposant de la Fundació Ramon Llull, juntament amb el govern d'Andorra i altres institucions, que és l'ens que hauria de desenvolupar aquest espai comú entre les cultures de tots els territoris de parla catalana.

El Llull té una missió molt clara: projectar en l'àmbit internacional la llengua i la cultura catalana i, per tant, és el que hem de continuar fent. Hem d'intentar que els creadors catalans estiguin presents en el màxim nombre d'esdeveniments culturals de referència de tots els sectors. El que és cert és que el concepte tradicional de diplomàcia, en el fons, ha caducat. Actualment, la diplomàcia funciona pels canals culturals i és aquí on l'institut pot jugar un rol important, perquè ningú no discuteix la nostra especificitat lingüística i cultural. Si no fos així, no s'haguessin produït invitacions com la de Frankfurt el 2007. Insisteixo, en el mapa de les llengües i de la cultura tenim taca pròpia, en el mapa polític, no, i la volem tenir. El que legitima en part les nostres aspiracions sobiranistes és justament l'existència d'aquesta taca. El Llull, doncs, ha de seguir fent la feina que fa.

Més enllà dels projectes efímers, com pot ser el de Frankfurt, n'hi ha d'altres que tenen continuïtat. Estic parlant de les biennals d'art i d'arquitectura de Venècia i, fins i tot, del festival d'Avinyó. Més que no l'assoliment de fites aïllades, aspirem a donar continuïtat a la presència catalana en aquests grans esdeveniments internacionals. Des de fa temps estem treballant amb una sèrie de projectes que es difondran aviat. No puc avançar res, només que hi ha un gran projecte que afecta els àmbits del disseny, l'urbanisme i l'arquitectura.

La literatura catalana està en el seu millor moment pel que fa a la projecció internacional. Un exemple: la combinació de Saló del Llibre de París més gran èxit de Jaume Cabré en el mercat francès ha tingut com a conseqüència directa que a França la literatura catalana sigui actualment una literatura de moda. El que acabem de veure i viure a l'estand de Frankfurt és que els editors francesos volen un autor català en el seu catàleg. El producte literari català és extraordinàriament competitiu. Podríem parlar també del mercat alemany, de l'italià o de l'anglosaxó, on, per primera vegada, hi ha una collita de traduccions tant de literatura contemporània com de clàssics del tot inusual.

Si el Saló del Llibre de París convida la ciutat de Barcelona és evident, des del meu punt de vista, que la imatge literària de Barcelona es deu tant als autors que escriuen en llengua catalana com als que escriuen en llengua castellana. Per nosaltres, per tant, una invitació a la ciutat de Barcelona és una invitació al conjunt d'aquestes literatures que han contribuït a forjar una determinada imatge i visió de la ciutat de Barcelona. Si el convidat d'honor és la literatura catalana, seria una bestiesa convidar-hi autors d'una altra literatura. Literatura catalana és només la que escriuen els autors en llengua catalana. Però si parlem de cultura catalana entenc que engloba tant la literatura feta pels que escriuen en català com la dels que escriuen en castellà. Una de les claus de l'èxit de París va ser aquest: sumar, actuar sense complexos. I tothom se'n va beneficiar.

Depèn molt de cada sector. No hem de perdre de vista que el Llull actua com a instrument de projecció de tots els sectors i de tots els subsectors que inclouen aquests sectors. Intentem que cada un dels sectors tingui un esdeveniment de referència on crear imatge de marca.

La capacitat d'atracció de la cultura catalana és enorme i no hi ha cap esdeveniment, cap festival, cap fira, cap programació on no es desitgi tenir-hi presència de creadors que vénen de Catalunya.

Vull creure que serà un any poc dolorós pel que fa a retallades.