Cultura

Història d'un geni i d'un lloc

Toni Orensanz novel·la les peripècies de Picasso i Olivier a Horta de Sant Joan

Quan cap a finals dels noranta van caure a les seves mans les cartes que Fernande Olivier, la companya sentimental de Picasso, va escriure des d'Horta de Sant Joan a l'escriptora nord-americana Gertrude Stein, Toni Orensanz va pensar que eren un bon punt de partida per novel·lar les peripècies que l'artista i Olivier van viure en aquest poble de la Terra Alta durant els tres mesos que hi van passar, l'estiu del 1909. El resultat és la novel·la L'estiu de l'amor (Ara Llibres), una obra que el periodista i escriptor Toni Orensanz (Falset, 1970) ha cuinat a parts iguals entre la recerca històrica, l'humor i “un punt de picantor”.

El protagonisme és tot per a Olivier, “una dona molt atractiva, que va trasbalsar el poble”. I Picasso, que l'autor deixa voluntàriament a l'ombra, apareix com “el boig del serrell”, que pintava “com si no hi fos tot”. “A Horta el van prendre més com a fotògraf –sempre duia una càmera– i no els importava allò que pintava; fins i tot li van aconsellar que no marxés a París, perquè a Horta es podria guanyar molt bé la vida com a fotògraf i no li faltaria res”, explica Orensanz, que també dibuixa un Picasso egocèntric: “La mateixa Olivier es queixa a les cartes que era un egoista i que només pensava en ell.”

Realitat i ficció

La novel·la combina la ficció amb els episodis reals i els que li han arribat a través “del folklore oral”. És veritat, d'estricta fidelitat històrica, per exemple, que la família de Manuel Pallarès (l'amic del pintor, gràcies al qual va fer cap a Horta) es va negar a allotjar a casa seva Picasso i Olivier perquè no estaven casats; que van apedregar el balcó de l'hostal on s'estaven (“hi ha qui diu que van ser xiquets, hi ha qui diu que van ser beates”) i, “segons es conta”, que Picasso va treure una pistola; i que aquell estiu hi va haver terratrèmols al poble. A partir d'aquests fets, Orensanz recrea l'estada de la dona també com un autèntic “terratrèmol” per a Horta: una localitat “lluny de tot arreu, malfotuda en aquest raconet de Catalunya”, segons descriu en el llibre. L'Olivier real “era conscient que escandalitzava les altres dones”. I, a la ficció, és la protagonista “d'una història d'amor al voltant d'un geni i d'un lloc”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a