Cultura

CRÍTICA

Jordi Bordes

Subtil òpera ‘líquida' de menjador

Òpera de Butxaca incita una relectura de ‘Dido & Aeneas' de Purcell, en funció única

U n privilegi semblant al que devien gaudir aquells activistes de la llengua catalana i el teatre contemporani europeu per les dècades dels 50 i 60 en menjadors particulars. La funció única de l'òpera líquida (incorporen aquest adjectiu per definir-lo de mal·leable i possibilista) Dido & Aeneas reloaded recorda el que devien ser aquelles sessions, quasi clandestines, teatrals. El públic va celebrar àmpliament una mirada de quatre joves compositors sobre la partitura de Purcell. La dramatúrgia de Cristina Cordero és intel·ligent quan obvia Aeneas, deixant-lo fora de la sala (transformat en les notes embriagadores que sonen del clarinet) per traslladar el conflicte de Dido amb la seva confident, Belinda. En realitat, les bruixes del llibret de Nahum Tate es converteixen en les ombres de les protagonistes: les pors i inseguretats són el taló d'Aquil·les a l'amor i a la vida.

La peça musical navega des de l'electrònica (que no es fa gens pesada) al quartet que cus dues veus i els dos instruments. Tot i la limitació del moviment, les dues intèrprets aconsegueixen presentar uns personatges entre feliços i torturats (depèn de cada escena) sense excessiva gesticulació, una subtilitat coherent amb el traç prim de la proposta escènica que s'agraeix. El director escènic Jordi Pérez Solé aconsegueix un cop d'efecte amb els ciris, les màscares i el cor en formol que no és sinó el desig de la mateixa Dido, que decidirà sacrificar. La referència a l'Europa que voldria estimar però que es veu obligada a respondre a les ordres del capitalisme queda, certament, desapareguda. Potser millor perquè, tot i ser un bon motor per arrencar la dramatúrgia, massa evidències l'haurien embrutat innecessàriament.

Dimecres al vespre, una cua immensa esperava pacientment trobar un lloc a les banquetes de l'antic amfiteatre anatòmic de Barcelona, veí de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya. Va ser el recordat Pepe Otal el que va obrir, anys enrere, aquell espai per al culte de l'òpera amb una funció entre còmica i tràgica de Don Giovanni (2004). Cal girar el panorama i treure l'òpera contemporània de les catacumbes. El públic de dimecres seria fidel còmplice amb propostes com la de Dido & Aeneas reloaded.

DIDO & AENEAS RELOADED
Compositors: Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás, Joan Magrané, Octavi Rumbau
Intèrprets: María Hinojosa i Anna Alàs i j Jové
Músics: Víctor de la Rosa (clarinet) i Cèlia Torres (violoncel)
Data i lloc: Antic Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, dimecres, 21 d'octubre.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.