Cultura

Andreu Grau. entrevista

Novel·lista. lluís llort

“La novel·la és la història de la redempció d'un heroi”

Andreu Grau (Terrassa, 1973) és llicenciat en història i treballa de documentalista a la UAB. Debuta en novel·la amb una obra ben trenada en què, sense estalviar-se una certa càrrega autobiogràfica, ofereix un fresc social i generacional a través de la visió d'un personatge que vagareja pels carrers de la ciutat buscant el seu pare.

Sovint ens cal un objectiu per posar-nos a caminar i això ens permet descobrir coses de l'entorn i de nosaltres mateixos... L'objectiu de l'Arquímedes és trobar el seu pare.

Tinc el convenciment que per a cada persona la seva vida és un viatge i un somni. Fins i tot si vius en un lloc com Terrassa i t'anomenes Arquímedes. No pot ser d'altra manera. Vaig tenir una relació complicada amb el meu pare i això em va fer replantejar moltes coses. Em vaig adonar que aquest camí de dolor i desengany també portava al descobriment d'un mateix. Ara bé, el que és important és el camí, més que no pas el motiu.

Tot i que el protagonista és un noi d'encara no trenta anys, acumula molta nostàlgia a la motxilla vital...

La superació de la nostàlgia, la melancolia, és un dels temes del llibre. La nostàlgia és un fals humor, li diuen al protagonista. L'heroi ha de solucionar el seu passat o no podrà reeixir.

La majoria de personatges amb qui es va creuant l'Arquímedes al llarg del periple urbà són solitaris... Realment som tan solitaris?

No m'he plantejat realment aquest tema al llibre. Els personatges amb què es va trobant l'Arquímedes Cadavall són part del seu procés, del seu viatge. Són aliats o enemics, poden ser proves que el facin més gran o bé que l'enfonsin.

Es va inspirar en alguna obra pel que fa al tema del recorregut físic que n'amaga un d'interior?

Doncs alguna cosa de Salinger i de Joyce m'ha inspirat... Però el que més m'ha influït per escriure la novel·la és el mite del viatge de l'heroi, un arquetip cultural que és a l'inconscient comú. Per altra banda, tot el que hem llegit ens influeix d'alguna manera, i els meus autors fetitxe són Raymond Carver, Philip Roth i també Gabriel Ferrater.

Els personatges, i la càrrega simbòlica que aporten, els va decidir un a un i prèviament? O va deixar que apareguessin segons demanava (o ‘manava') la narració?

Els personatges principals com ara l'Arquímedes, en Germà Benet, la Piqui i, per descomptat, el pare són personatges molt treballats prèviament. La Piqui, per exemple, prové d'un relat que vaig escriure fa alguns anys. La resta tenen orígens diversos. El Bou Santamaria està inspirat en el Buck Mulligan de l'Ulisses de Joyce. I la Mundi és l'encarnació de la Miramunda, una bruixa terrassenca del segle XVII.

Fa un retrat punyent i versemblant del món dels funcionaris municipals. El coneix o s'ha documentat?

Conec una mica la funció pública i a vegades s'hi donen situacions absolutament esperpèntiques com la que es relata al llibre. Però no es tracta d'una crítica a res en concret, sinó d'una situació una mica surrealista i còmica que empeny el personatge a fer un pas important.

Els guionistes, en especial els de sèries de televisió actuals, són els nous escriptors, la nova narrativa? Enterraran la novel·la?

Des de fa uns anys les sèries han aportat aire fresc al món de la ficció. Alguns aspectes de la literatura, en comparació, semblen molt canònics, molt cosificats, no sembla que s'hi respiri la mateixa llibertat que a les sèries. Ara bé, les sèries tenen la servitud de les audiències, que no és poc. Tanmateix, són mitjans diferents; la televisió parteix d'una experiència molt més directa que els llibres, amb la televisió som espectadors, som passius. La literatura, en canvi, parteix de l'evocació, que és una manera més subtil d'arribar a les persones i que exigeix una mica més a qui hi vol entrar. Per això la novel·la no desapareixerà, té una forma que no és comparable a cap d'altra.

Si hagués de convèncer un lector, què li diria?

És una novel·la que sota una veu innocent i un paisatge quotidià amaga la història de la redempció d'un heroi. És una història senzilla, però profunda, amb la qual tothom es pot identificar, perquè cadascú d'alguna manera fa aquest viatge: el retorn al seu origen. I també inclou reflexions sobre altres aspectes, com ara la literatura, la joventut, el paper de les ciutats secundàries. No és un retrat de Terrassa. És una aventura que s'esdevé a Terrassa. Els mateixos personatges discuteixen sobre si la ciutat és prou heroica o prou lírica, sobre si val la pena escriure alguna cosa d'aquesta ciutat.

les desventures d'arquímedes cadavall
Andreu Grau
Editorial: Angle Barcelona, 2013 Pàgines: 208 Preu: 16,90
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.