Cultura

Pepa Úbeda

Escriptora, poeta, artista plàstica, animadora cultural i professora de secundària

“A l'Estat espanyol tornem a passar per moments de cacera de bruixes”

Traduir Allen Ginsberg ha fet que reflexionara sobre la societat actual i sobre el poder del sistema capitalista

Mostra el llibre les dues versions —en anglés i en català— per respecte a l'autor, i perquè el lector puga traure les conclusions respecte de la traducció

Acaba de fer pública una traducció al català del poema d'Allen Gisberg, al mateix temps que es mou entre pintures, quadres, pinzells, maletes i guies de viatge, catàlegs, exposicions i llibres de poesia o narracions eròtiques.

Com se li va ocórrer fer aquesta traducció?
Aquesta idea va sorgir en la universitat de Florida en el decurs de la meua intervenció com a spiker amb motiu d'un curs en honor de les lletres catalanes. Allà vaig conéixer Javier Soler, un gran entusiasta de la beat generation que em va fer la proposta i la vaig acceptar de bon grat.
Quin valor té fer-la pública 57 anys després de la seua prohibició?
Per a mi té una gran importància perquè es tracta d'un component d'aquella generació que va contribuir a la revolució de la poesia nord-americana i, a més d'això, encara no acabe de comprendre per quin motiu cap traductor no havia gosat encara fer la traducció al català i editar-la.
Que és el que hi ha sota els versos d'Allen Ginsberg?
Tal vegada, l'entrelínia de “Howl” aporta una perspectiva revolucionària que ja havia començat gent amb anterioritat, però que suposa la base del que ara mateix roda pels cercles més progressistes –culturalment parlant– del món creatiu nord-americà actual. A més d'això, em va sorprendre el tractament d'alguns temes prohibits en el seu moment i que encara ara resulten novells, perquè formen el moll de l'os de la filosofia.
“Traductore, traditore”?
Sempre s'ha dit respecte dels que han fet alguna translació lingüística de textos, però en aquesta ocasió he de dir que he procurat ser el més fidel possible al text original. Traduir al català té la facilitat del ritme i de les paraules curtes i el ritme iàmbic no resulta estrany a la nostra llengua. La dificultat més gran han estat en la traducció de termes concrets que formen part d'uns camps semàntics que nosaltres no tractem, perquè la nostra cultura no les té viscudes.
És “Howl” un cant a la rebel·lia?
Sí, sense cap dubte, però també un cant de dolor. Sota els versos d'Allen Ginsberg, però, hi ha un esperit que caldria recuperar. Als Estat Units d'Amèrica s'està amb això: amb la recuperació del que va suposar la “beat generation” i la desaparició del vicepresident Wallas, moment en què la societat va entrar en una tònica quasi feixista. No tinc cap dubte que aquest va ser el darrer cant de rebel·lió seriós que hi va haver en plena època Macarty i de l'inici de la CIA.
Vol dir que ara tornem a passar per un ambient de cacera de bruixes?
Sí, sí, políticamentel partit que governa a l'Estat trobe que està duent a terme una cacera de bruixes. A escala mundial, només cal mirar com els Estats Units d'Amèrica ha interceptat els telèfons que els han paregut convenients i ha llegit els correus electrònics que ha volgut, sempre amb l'excusa de la seguretat. Passem per una nova cacera de bruixes i açò va a pitjor perquè l'estructura capitalista i el sistema financer que el substancia es fonamenta en el control ferri de la població i de la informació.
Amb la lectura de la seua traducció desxifrem les claus del present?
Pense que sí, perquè s'avança en el temps a situacions que es viuen en l'actualitat. El poema de Ginsberg parla del déu del diner, de l'egoisme, del mal i en 27 minuts que dura la seua recitació ens vaticina el que hi ha ara mateix i que s'arrossega des dels inicis dels temps.
Estem en una societat tan podrida i deshumanitzada?
El que és palés és que passem per unes circumstàncies realment tràgiques. Ens cal un lideratge definit. En certa manera, el que s'ha de fer per a poder superar aquesta societat que ens està tocant viure, és la potenciació del moviment de col·laboració i suport, per evitar la desaparició de la singularitat. S'ha de procurar canviar el sistema de renovació social perquè el que hem fet servir fins ara, el capitalisme el té fagocitat i no ens deixarà dissenyar una societat creativa i creadora.
Ha patit amb el poeta a mesura que avançava en la traducció?
Des del punt de vista formal, no, però en el rerefons del text, he de confessar que en algun vers vaig sentir dolor i ganes de plorar pel que s'hi relatava. Amb Udol, coneixem a la perfecció la realitat d'un període important d'aquesta mena de literatura revolucionària en la seua època. Descobrim un moviment i una generació d'escriptors que van viure un procés determinat i valorem la importància que tot plegat ha tingut a posteriori i el coneixement d'un context històric que ens ajuda a interpretar el present.
Traspassa aquest poema èpic el valor de la poesia?
Si, sí, pense que sí. Udol té valors que han de ser considerats amb caràcter universal, tot i que n'hi ha de molt contextualitzats. Aquest gran poema podria convertir-se en un autèntic breviari i fins i tot admetre moltes més interpretacions perquè trobe que n'hi ha.
Per què ha decidit incloure en el llibre el text en català i en anglés?
Perquè trobe que és com una mostra de respecte a l'autor i a més d'això perquè m'agrada que estiguen tots dos i m'agrada l'anglés i perquè el lector puga traure les seues conclusions respecte de la traducció que s'hi ofereix. Sincerament pense que aquest llibre que he autoeditat és una joieta interiorment i exteriorment. Vull cuidar-lo molt i l'he de procurar difondre per tots els llocs possibles de parla catalana, perquè s'ho val.
S'ha de potenciar l'anglés en la nostra societat?
S'han de potenciar tots els idiomes, però sense perdre de vista que el primer que s'ha de fer és posar en primer terme la llengua del país on ens trobem. L'anglés resulta molt còmode perquè té molts parlants i hi ha molta gent que el coneix i, per tant, és un idioma que ens permet parlar amb gent de tot el món i això facilita la comunicació.

“Udol” - “Howl”

P.U.

És el poema més conegut d'Allen Ginsberg i va estar prohibit en publicar-se l'any 1956 pel seu llenguatge cru i explícit, però el jutge Clayton W. Horn, en va anul·lar la prohibició pels seus valors socials redemptors.

Per les seues idees llibertàries i per la seua defensa dels drets civils i de las llibertat i l'autenticitat personals, l'FBI el va considerar una greu amenaça per a la seguretat nacional.

Allen Ginsberg va fundar la Universitat budista de Naropa i fou cofundador amb el poeta francés Jean Jacques Lebel, d'un important festival de poesia, Poliphonix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.