Fabra tanca Canal 9
L'oposició
diu que és
una decisió autoritària
i demana dimissions
El president adopta la
decisió després de la sentència del TSJ que declara nul l'ERO
Treballadors i societat civil fan una crida perquè no es tanquen
la televisió i la ràdio públiques
Radiotelevisió Valenciana (RTVV) desapareix després de vint-i-quatre anys de funcionament. El govern valencià va anunciar-ne el tancament, a través d'un comunicat, hores després que la sala civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià fera pública la sentència que anul·la l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) i obliga a readmetre al miler de treballadors que van ser acomiadats en un procés que la resolució judicial considera que ha atemptat contra els drets fonamentals i les llibertats públiques dels treballadors. Contra la sentència, el TSJ preveu la interposició d'un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, però l'executiu d'Alberto Fabra va preferir una alternativa més dramàtica: el tancament de l'únic mitjà de comunicació públic que, en teoria, tenen els cinc milions de valencians per defendre en la llengua pròpia les seues senyes d'identitat.
La decisió es va prendre en una reunió d'urgència a última hora al Palau de la Generalitat, on Fabra es va fer acompanyar pels col·laboradors més pròxims i l'actual directora de l'ens, Rosa Vidal. En el seu escrit el Consell remarca que, després de la decisió judicial, la continuïtat és “inviable, ja que només el cost de les despeses de personal d'una plantilla de 1.700 treballadors suposaria aproximadament 72 milions, una quantitat a la qual caldria sumar la despesa de funcionament i manteniment de RTVV, un cost que la Generalitat no pot assumir en aquests moments”.
En el comunicat també s'assenyala que el govern valencià va abordar l'ERO a RTVV dins de la de la reestructuració del sector públic empresarial, “amb la finalitat d' aconseguir una administració més lleugera i sostenible”. El Consell justifica l'ERO amb el deute acumulat i assumit pel govern valencià, més de 1.000 milions, una quantitat “que deixava en evidència que RTVV era clarament deficitària i insostenible amb la dimensió que tenia en aquell moment”. La Generalitat Valenciana argumenta que en aquell moment es va optar per redimensionar RTVV i no tancar-la i que la voluntat des del primer moment ha estat de mantenir-la oberta. En aquest sentit, trasllada la responsabilitat de l'execució de l'ERO a la direcció de l'empresa, ja que és un ens jurídic amb entitat pròpia i seua va ser la decisió de canviar els criteris per acomiadar i la desafectació de 186 treballadors, les dues causes que el TSJ al·lega per declarar nul l'ERO ja que vulneren el dret a la igualtat. “Descartat, per tant, el camí que havia decidit emprendre el Consell, només queda l'altra via, que és, lamentablement, procedir a la supressió del servei públic de la ràdio i la televisió d'àmbit autonòmic”, pot llegir-se al comunicat, que conclou subratllant que la prioritat del govern és “garantir els serveis bàsics”, sobretot en matèria sanitària, educativa i social. El comunicat confirma el que el vicepresident del Consell, José Ciscar –qui en nombroses ocasions ha qualificat d'impecable l'ERO executat pel despatx d'advocats Garrigues– havia advertit en reiterades ocasions: que la conseqüència més probable de l'anul·lació de l'ERO seria el tancament de RTVV.
Resposta contundent
La resposta al comunicat va ser contundent. Lo'posició en bloc va qualificar d'“autoritària” i “tercermundista” la iniciativa de l'executiu i va exigir a Fabra una rectificació immediata i la seua dimissió. Els mateixos treballadors de RTVV SAU van comparèixer en el plató del telenotícies de les 20.30 h per llegir un comunicat en què rebutjaven la decisió del govern valencià i subratllaven que “ni els treballadors ni els valencians han sigut els culpables de la mala gestió que ha afonat RTVV”. A més, i després d'anys de silenci còmplice, van denunciar que antics exdirigents de l'ens estan imputats en causes com ara el cas Gürtel i per assetjament sexual a treballadores de l'ens.
Des de la Unió de Periodistes, el seu president Sergi Pitarch va declarar que, per a l'associació, era un “drama” el tancament de RTVV, ja que suposa la destrucció sobtada de 800 llocs de treball, així com un “cop mortal” al sistema comunicatiu valencià i la professió. També va subratllar que es danyava el català, perquè la televisió era una de les ferramentes fonamentals per a la vertebració del territori. La FAPE també va considerar que la decisió de l'executiu valencià era una mala notícia, ja que podria crear un greu precedent en altres autonomies.
Més contundent va ser la reacció a les xarxes socials, en què els missatges de suport als treballadors acomiadats es van multiplicar de forma exponencial, igual que la crida a evitar el tancament de RTVV. Així, centenars de persones es van aplegar a les portes del Palau de la Generalitat –on també van acudir els principals líders de l'oposició– i les instal·lacions de l'ens a Burjassot, per exigir una rectificació immediata i la dimissió de Fabra. El Consell no ha concretat els terminis del tancament.
LES XIFRES
Reconversió forçosa
La incertesa planava al tancament d'aquesta edició sobre el com i el quan executarà el govern de Fabra l'extinció de RTVV. El comunicat de l'executiu valencià no dóna cap detall de la manera en què es posarà fi a l'emissió ininterrompuda durant vint-i-quatre anys i després d'un procés de reconversió de l'ens que l'havia deixat pràcticament en mans de la iniciativa privada. Fabra donarà explicacions hui a primera hora del matí. L'executiu ha argumentat per activa i per passiva la insostenibilitat d'una televisió, que en els últims anys a penes si superava el 3% d'audiència i a la qual li havien penjat la llufa, per mèrit dels seus dirigents, de manipuladora i poc creïble. La decisió de tancar va coincidir amb la presentació de la nova temporada d'una de les naus capitanes de Canal 9, la sèrie L'Alqueria Blanca i amb l'adjudicació dels tres lots de la graella corresponents a l'externalització. Aquesta última decisió va ser fortament contestada pels consellers de l'oposició al consell d'administració, que havien exigit prudència fins que es pronunciara el TSJ.
Vulneració de drets fonamentals i llibertats
El miler de treballadors acomiadats de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) van rebre ahir un vendaval d'esperança que en poques hores es va transformar en un autèntic tsunami. La sala civil del Tribunal Superior de Justícia valencià va fer pública la sentència que declara nul l'ERO que ha deixat sense feina més d'un 70% de la plantilla que formava part de l'ens, quan es va aprovar la mesura el 22 d'agost de 2012, i sentencia la readmissió als seus llocs de treball. La resolució estima així la petició de nul·litat sol·licitada pels quatre sindicats demandants (CCOO, UGT, Intersindical i CGT), que al·legaven que l'ERO obeïa a raons polítiques i que no existien causes tècniques ni econòmiques que motivaren la decisió de la direcció de l'empresa. La sentència fa seu el plantejament del fiscal, ja que considera que “la decisió extintiva es va adoptar amb vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques”. Entre les irregularitats destacades al text judicial, s'assenyalen la manca de voluntat negociadora de la direcció, ja que es va negar a acceptar cap proposta dels treballadors; l'alteració de la llista dels afectats, i els criteris “ambigus, subjectius i genèrics” per elegir els afectats, així com deficiències en la tramitació de l'ERO, tal com no haver facilitat un llistat d'afectats al comitè d'empresa. RTVV no executarà el dret a presentar recurs.
