Cultura

Desig de filmar la intrahistòria

Claudio Zulian comença a rodar ‘Born' inspirant-se en la recerca de Garcia Espuche sobre la Barcelona del XVIII

“En el segle XVIII trobo una certa resposta a
per què hem
arribat aquí en observar-hi l'origen de l'individualisme
i del poder
dels diners”

Havent realitzat tants de treballs audiovisuals en barriades populars i perifèries urbanes amb la col·laboració dels seus habitants i amb la voluntat de mostrar-ne una imatge diferent d'aquella transmesa habitualment pels mitjans de comunicació, el cineasta, escriptor i músic Claudio Zulian afronta amb Born el repte d'intentar reconstruir la vida quotidiana a principis del segle XVIII al desaparegut Bornet, que va ser enderrocat per construir-hi la fortificació militar repressiva de la Ciutadella després del 1714.

Inspirant-se lliurement en la investigació de l'historiador Albert Garcia Espuche, propiciada per la descoberta del jaciment arqueològic a l'antic Mercat del Born i recollida en el llibre La ciutat del Born, Zulian va iniciar dilluns el rodatge de la pel·lícula en algunes localitzacions exteriors del Born i, durant tres setmanes, el completarà filmant els interiors en dos edificis de Badalona: el castell de Godmar i Can Miratges.

Després d'abordar directament el present amb la idea d'exposar-ne la complexitat –com exemplifiquen un documental com A través del Carmel, amb el qual l'any 2010 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona en l'apartat d'audiovisual i el Premio Nacional de Cinematografía, i el projecte Entusiasme, dut a terme amb una diversitat d'habitants de Salt–, Claudio Zulian mira cap al passat, però rastrejant-ne les empremtes amb el convenciment que ens continua explicant: “Em vaig apassionar pel començament del segle XVIII en adonar-me que hi neix la nostra societat. Hi trobo una certa resposta a per què hem arribat aquí en observar-hi l'origen de l'individualisme i del poder dels diners.” Zulian vol anar al darrere de la història oficial per entrar a les cases, a les seves cuines, i fer una història de la intimitat. Sobretot, remarca, vol explicar la història de la gent del poble.

El seu referent és Albert Garcia Espuche, que ha col·laborat en un guió en què, a més de Zulian, també han treballat Neus Rodríguez Roig i el francès Michel Fessler, guionista de films relatius al segle XVIII, com ara Ridicule, de Patrice Leconte, i Farinelli, de Gérard Corbiau. De La ciutat del Born, en què Garcia Espuche documenta la vida dels habitants de les 55 cases del barri, de la qual es conserven restes, n'ha extret els tres personatges principals i la quinzena de secundaris que volen ser representatius d'aquell nucli barceloní de principis del segle XVIII.

És una ficcionalització, doncs, de persones que realment van existir. Els tres protagonistes són: el calderer Bonaventura Alberni, aficionat al joc i atrapat pels deutes que, sobrevivint al setge de Barcelona, va morir vell a Vilafranca; la seva germana Marianna, una jove vídua que, abocada a la misèria després que el seu marit deixés l'herència només al fill, devia treballar com a serventa abans de prostituir-se, i finalment, fent-lo un amant de Marianna, l'adroguer Vicenç Duran, prototipus de la burgesia emergent de l'època que, havent-se enriquit amb propietats immobiliàries, va morir lluitant al setge.

El calderer Bonaventura Alberni (Marc Martínez) és imaginat com un home vital que intenta fer front amb energia, i potser amb ingenuïtat, als desafiaments del seu temps; interpretada per Vicky Luengo, Marianna (de la qual se sap poc perquè hi ha menys rastres documentals de les dones, tot i que aleshores no estaven apartades de la vida pública) és presentada com una dona indòmita, atrevida i ambiciosa, i pel que fa a Vicenç Duran (Josep Julian), és enèrgic i sagaç. Entre els intèrprets, també hi ha Mercè Aranega, que ja va treballar amb Zulian en la ficció Beatriz Barcelona, mentre que la fotografia és a càrrec de Jimmy Gimferrer, habitual col·laborador d'Albert Serra.

Producció amb personalitat pròpia

Nascut a Campodarsego, a prop de Pàdua, Claudio Zulian es va instal·lar fa molts anys a Barcelona, on té l'empresa Acteon, amb la qual produeix bona part dels seus treballs, entre els quals Born, que té l'ajut de diverses institucions i entitats, com ara la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, Televisió de Catalunya, l'Obra Social La Caixa, la Fundació Noguera, el Born Centre Cultural i el Museu de la Música, el director del qual, Jaume Ayats, aporta una sèrie de cançons populars de l'època en què està ambientat el film. A Zulian li ha costat completar la producció d'una proposta amb una personalitat pròpia dins dels diversos projectes audiovisuals a l'entorn del 1714. Ell, però, està acostumat a la fragilitat i al treball de sumar diverses (i sovint petites) aportacions per fer possibles les seves iniciatives.

Zulian, de fet, no para mai. També assumeix propostes, com ara una del Jeu de Paume, que el va empènyer a afegir una nova peça al cicle de la seva obra audiovisual que, amb el títol Histoires d'avenir, li ha dedicat aquest centre parisenc d'art i fotografia contemporanis dirigit per la catalana Marta Gili. La nova peça, Power no power, la va rodar amb alumnes d'11 i 12 anys de l'escola Victor Hugo de la barriada d'Aulnay-sous-bois, un dels nuclis tensos de la banlieue parisenca. Als nens d'un món sense poder els va proposar que pensessin què és per ells el poder.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.