Cultura

El caliu de la tendresa

LA REMOR DEL VENT

El sol ha deixat de badallar, les dents se li fan minúscules. Al tard s'hi afebleix assolint un tarannà macilent i amb el seu declivi t'arriba a tu també la desfeta. Potser t'han dit alguna cosa que no volies saber, malgrat que en el fons n'eres conscient. Fa força sang arribar a determinades deduccions quan encara ens batega un bri d'esperança coratge endins. Se t'abranda l'esperit acriaturat que de vegades t'espetega i hi cobeges revenges puerils. Però no deixaràs d'escriure arran d'una nimietat, no tindria cap sentit descurar aquesta medecina magistral amb què et guareixes. Alguns dies et sobrevé la noció de trobar-te enfilada i sola dalt d'un illot on tots t'observen i se'n riuen, no en saps el motiu. Altrament com si hagueres estat cega i sorda al món i la vida et passés pel davant de puntetes. Tot d'una et vénen ganes d'aclofar-te a la vora de la vella pidolaire asseguda al xamfrà, talment una guardiana del portal de les ànimes malaguanyades; t'envaeix la determinació d'esbrinar què és allò que se li arrapa als ulls envellits i eixarreïts. Tot i sabent que, si en fas la temptativa, l'anciana se t'avalotarà de valent i te n'aüixarà.

—I tu qui ets? Què vols? Aquest és el meu cantó. Fora d'ací, pocavergonya!

No obstant això, vols preguntar-li quelcom i no en tens ni idea. Fins i tot arribes a creure que aquest lloc podria ser, un dia no massa llunyà, la teua llar, quina dèria més esbojarrada! Mai no has sabut posar confins als pensaments aclaparadors.

Bé, això fou ahir i hui és dissabte al matí. Hi entres al rebedor de la Societat Coral El Micalet de València. La calidesa dels més de cent anys que hi esgrimeix t'asserenen el garbuix motivat per l'insomni. L'Enric Tàrrega, l'home de les milanta anècdotes verídiques sobre la història d'aquest país nostre tan blasmat, té el diari obert sobre una tauleta. A través de les ulleres fixa la mirada corpresa sobre Pepe, un dels teus alumnes de la classe de teatre infantil. L'home gran li parla de temes transcendents i el nen se l'escolta amb una atenció adulta. Lev, la dolça nàiade entremaliada, a qui el conserge fa broma amb la promesa que un dia li regalarà un telèfon:“l'aifon 13”. Per tant ella li'n mostra la revista amb les novetats per si en té sort. Cruz, la petita “gioconda” de cabells preciosos que sempre diu el que pensa. Samuel, menut i encisador, amb unes pestanyes que t'embolcalla en parpellejar. Carla ve sempre una mica tard, però aviat se li apaivaga el neguit de la corredissa i s'endinsa en la ficció, enlluernada i feliç. Scarlette, que no té més de set anys i t'engega unes frases amb força trellat. Lirios, un angelet que creix massa de pressa, un terròs d'arrop. Han sigut i són diversos els deixebles que n'han trepitjat l'aula i cadascun s'ha merescut una contrada dins la teua estima. No pots deixar de costat Neus, Laura, Beltran, Álvaro, Eva, Marta, Irene, Josep, Jon, Gonzalo, Carme, Miquel, Virgi, Candela, Júlia, Belén, Marina, Joanna...

El joc teatral inventa existències al bell mig de la realitat. Clisses les mirades dels xiquets, la lluïssor de qui creu veritablement en el personatge i en la narració que acabeu de traçar a sobre de l'aire. D'ells perceps l'ímpetu que et minvava anit, l'aixopluc dels indrets que heu bastit tos plegats. Quan us ajunteu i feu la rotllana us engrapeu les mans, s'encimbella pell amunt l'escalfor tendra que posseeixen els dits novells dels infants. Tu l'anomenes interacció poètica que es fonamenta en la confiança, en l'estima.

Tot seguit hi gaudiu de la mitja hora d'esbarjo. Baixes a “l'italià” amb Joanvi Cubedo i us preneu un tallat descafeïnat. Parleu del diví i de l'humà. Tu hi pares atenció perquè n'aprens tantes coses, hi esdevenen miquetes d'alegria que ens calen per viure. El seu grup són gent jove a qui ell els ha encomanat l'estima pel seu treball. Perquè un bon mestre ha de saber transmetre la il·lusió, ja que és l'essència que cisella els actors.

Ara sí, el sol torna a eixamplar-se per les avingudes. A més, un caliu de tendresa t'acomboia quan encetes, voltada pels nens, la segona hora del joc engrescador del teatre.

Almussafes 24 novembre del 2013

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.