Cultura

novel·la

Josep Espunyes

Novel·la rural

La vida de la Rita –des de quan arriba al món, cap a la primeria del segle XX, fins que s'acosta a la norantena– és el fil conductor de la novel·la Una dona del terròs, que acaba de publicar Roser Guix (Canalda, 1963). L'acció té lloc a la vall de Lavansa, un paratge d'una gran bellesa natural, però aleshores d'una duresa ambiental per a viure-hi –cases sense aigua, llum amb teia, camins de bast– que només van saber del tot tots aquells que la van patir.

Roser Guix, que coneix prou bé la vida de la pagesia perquè s'hi ha fet i hi viu, ha begut de la memòria de la gent que l'ha precedit, sobretot de la memòria de la seva àvia paterna, i ha bastit una narració, en part real i en part novel·lada, que convida a continuar la lectura des del primer tast que se'n fa.

Rita, la protagonista, òrfena de pare i mare quan tot just és canalla, ben aviat s'ha d'encarar al món dels adults en què viu, cosa que fa que comenci de ser dona quan, per l'edat, encara hauria hagut de jugar amb nines. Així, a setze anys, la casen més que no es casa, talment com tantes i tantes noies de la ruralia pirinenca en aquell temps. Un matrimoni que una de les primeres coses que li ensenya és a fer algun caleró d'amagat de l'home i a estalviar-lo fos com fos, perquè en la societat muntanyenca d'aquells dies qui tenia la bossa i l'administrava era l'home, el mascle. Des d'aleshores, “arraconar diners”, escriu l'autora, fou un pensament que la Rita ja no es trauria mai més del cap. Tanmateix, amb la convivència arribarà a estimar el seu home gairebé amb tendresa, perquè s'adonarà que ell la necessita com res més en el món.

Roser Guix, amb Una dona del terròs, allò que pretén, i se'n surt, és cantar l'aportació que ha fet la dona en la vida de la nostra muntanya. Una aportació, si més no fins avui, que no ha estat ni prou estudiada ni prou valorada. A pagès, qui més poc hi ha dormit, sobretot si les coses no hi acabaven d'anar bé, era la mestressa de casa.

Una mestressa que, a part d'exigir-se-li la continuïtat de la nissaga familiar, i de denigrar-la en més d'un cas si no era fèrtil, havia d'estar per la roba i el calçat de l'home i els fills, i havia d'estar pel plat diari a taula, i havia d'estar per l'aviram i el conreu dels horts... I això, sempre subordinada a la voluntat del marit, tant si ell estava de bon humor com si no hi estava. Una subordinació incondicional, com dictava l'estatus social de l'època, per bé que amb una finalitat ben concreta al pensament de cadascuna d'aquelles sacrificades dones: tirar endavant la família i brindar-li un futur més fàcil.

En definitiva, Roser Guix ens transporta, des de les pàgines d'Una dona del terròs, al coneixement d'una vida femenina que la immensa majoria de gent d'avui dia ni tan sols sap que va existir. I un però a la tasca de l'editor: Una dona del terròs s'hauria pogut corregir més bé que no s'ha fet, sense xorros, maniveles ni galledes deixades “al terra”.

Una dona del terròs
Roser Guix
Editorial: Pagès Lleida, 2013 Pàgines: 192 Preu: 16 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.