Cultura

PUBLICACIONS. HISTÒRIA

C.L

La Grècia catalana

L'empordanès Eusebi Ayensa descobreix la història que hi ha al darrere dels castells i les torres que perduren a terres gregues, de les poques restes materials que rememoren la presència dels catalans a ‘la terra dels déus' ara fa més de set-cents anys

Més enllà de la mitificació literària, la petja catalana a Grècia no ha estat gaire generosa en el camp de la cultura material. Se n'ha parlat molt, de l'expansió catalana a la Mediterrània oriental, però pocs historiadors s'han esplaiat a detallar les poques restes arqueològiques que recorden el pas dels almogàvers per la mítica terra grega sobretot a partir de la batalla d'Halmirós (15 de març de 1311), que va permetre la presència estable i sedentària de catalanoaragonesos al ducat d'Atenes i, més endavant, al de Neopàtria. La construcció de torres de vigilància i castells a causa de les constants amenaces externes –construïdes pels nostres avantpassats o bé arrabassades als francs i als bizantins– són avui dia l'únic testimoni monumental d'aquell passat. Bé, juntament amb els textos històrics, els mapes i abundant material gràfic, dels quals ha disposat Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), estudiós i gran coneixedor de Grècia –país en el qual ha estat durant anys el director de l'Institut Cervantes d'Atenes–, per publicar aquest llibre que descobreix la història d'aquestes restes que encara perduren imponents set-cents anys després de la seva construcció.

L'autor, per elaborar aquest volum, parteix de l'obra referencial d'Antoni Rubió i Lluch Els castells catalans de la Grècia continental (1908), amb la voluntat d'actualitzar i ampliar-la notablement. El resultat és un llibre imprescindible per conèixer l'empremta catalana a Grècia, així com una guia detallada per a tots aquells viatgers moderns que vulguin visitar in situ els monuments. Malgrat el to divulgatiu que permet ampliar el ventall de lectors interessats, l'obra està adreçada clarament als historiadors, que no hi trobaran a faltar ni de bon tros la gran documentació que un estudi d'aquesta categoria requereix.

Eusebi Ayensa declara que la seva voluntat és informar dels principals castells i torres habitats pels nostres avantpassats i de tots els aspectes militars, socials, culturals i literaris que els són inherents, a més d'animar els lectors a visitar-los. Unes construccions que, malgrat que no són a més de tres hores d'Atenes, la majoria s'allunyen dels circuits turístics típics. Per això l'autor confessa que hauria de ser “un al·licient, ja que permet conèixer una Grècia, la catalana, que no apareix a les guies turístiques i en la qual, a banda de les seves belleses naturals, hom descobreix el do grec de l'hospitalitat”. Així, cada capítol comença amb unes indicacions pràctiques de com arribar al castell o la torre objecte d'estudi. S'hi afegeixen plànols de situació i, lògicament, no hi falta la descripció. S'analitza el record deixat pels catalans en la tradició popular i literària grega, on la memòria d'aquests guerrers tinguts per invencibles s'ha perpetuat al llarg dels segles, i es dóna una informació actualitzada fruit d'un intens treball de camp –de més de tres anys– i de les últimes troballes que s'han fet.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.