Plaers estètics de Pomerol

A l claustre de la catedral de Tarragona s'hi troba el popular capitell que recrea la faula de la processó de les rates. És un dels pocs, si no l'únic, dels llocs sacres on s'hi troben representats aquests animals que sovint associem al rebuig i al fàstic. A la Tarragona dels anys setanta es van popularitzar unes reproduccions de terracota d'aquest capitell, i l'artista Àngel Pomerol (Tarragona, 1961) recorda que em penjava una a la paret de casa dels seus pares. Aquest escultor va guanyar l'any passat el 36è Premi Julio Antonio d'Escultura de la Biennal d'Art 2012 de la Diputació de Tarragona amb el projecte In Memoriam, que ara, i fins al 26 de gener, exposa, juntament amb altres instal·lacions, al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT).

Les rates del claustre de la seu tarragonina, que Pomerol diu que són una de les imatges que defineixen un entorn de la seva infantesa, s'integren ara en la instal·lació escultòrica guanyadora del premi, que presenta al MAMT, In memoriam I -Hamelini tubulari. Un grup de rates, que l'artista recrea de forma hiperrealista, es mouen al voltant de tres grans cossos geomètrics fets amb fusta de pi tornejada, semblants a unes grans baldufes: “fa la sensació que s'han aturat i estan patint la intervenció d'unes rates apol·línies, que intervenen amb ordre, gust i criteri geomètric dintre del conjunt”, explica Pomerol. “Una retòrica de les coses desagradables, abjectes, horripilants, empaquetada amb la bellesa és el millor vehicle per atrapar la mirada”, afegeix l'artista.

Al segon conjunt escultòric que s'integra a la mateixa exposició, Pomerol fuig “de la ironia, els dobles significats, l'humor i la fantasia”, segons la comissària de l'exposició, Assumpta Rosés. Pomerol hi recorda el seu avi, que va ser mort el 1936, assassinat durant la guerra civil. Ha bastit la instal·lació amb unes figures simbòliques i també amb objectes originals: els que ell mateix va descobrir, ja fa molts anys, en un bagul de la seva àvia, que remenava amb les seves germanes: “Al fons hi vam trobar les ulleres ensagnades que l'avi duia quan el van matar; hi havia un tros de ferralla, que més tard vaig saber que era un bocí d'una granada. També un llibre, el mateix que està exposat aquí”, explica Àngel Pomerol.

Assumpta Rosés qualifica el conjunt d'instal·lacions d'In memoriam d'obert i dialèctic, “que crida l'atenció a tothom i no deixa indiferent ningú”. Per a la comissària, a l'obra de Pomerol s'hi detecta “un clar diàleg entre bellesa i dramatisme, un resultat que commociona i fa pensar”. El mateix artista va explicar durant l'acte inaugural que va escollir aquest títol per a l'homenatge que vol retre “al canvi d'època que estem vivint i a la deriva de la societat actual”.