Cultura

Els esmalts bufen espelmes

Bagués-Masriera celebra 175 anys. És l'única joieria de l'Estat i una de les poques d'Europa amb tan llarg i fructífer recorregut

La firma ha aconseguit per primer cop esmaltar esferes fetes amb fil d'or rodó i ha batejat la col·lecció com Barcelona
Ja que Masriera es va unir a la joieria Carreras, del 1766, podem dir que Bagués Masriera suma 248 anys. Més que Chaumet

L'orfebreria i la joieria són tan antigues com les civilitzacions, però si parlem de nissagues artesanes de llarga tradició i renom internacional que encara s'hi dediquin parlem només d'uns segles enrere. El 1839 va néixer la catalana Masriera, que al segle XX s'uniria a la joieria Bagués, del 1926. I el 2014 tenen celebració.

Aquest Nadal, Bagués Masriera ha començat a brindar pel seu 175è aniversari. Una efemèride que, si fóssim estrictes, hauríem de calcular des de molt més enllà perquè Masriera es va unir en societat el 1913 amb una altra antiga firma joiera catalana, Carreras, nascuda l'any 1766. Si ho sumem tot parlaríem doncs d'una trajectòria de 248 anys, i els catalans superarien així en antiguitat firmes franceses tan prestigioses com Chaumet, que es remunta al 1783 (231 anys). Cartier va néixer el 1841, dos anys després que Masriera.

Quin és el secret de la pervivència en el temps? Bàsicament saber-se adaptar als gustos i les necessitats de les noves generacions sense perdre l'herència tradicional. No és fàcil respectar l'ofici artesanal, la qualitat del producte i el segell personal mentre s'innova en disseny i tecnologia.

Però una firma capdavantera té l'obligació de fer-ho, ha de reconèixer-se en el seu llegat i mirar el futur amb força si vol mantenir viu el seu prestigi. I si alguna cosa és un punt de referència en la creació artística de la casa catalana aquesta és l'esmalt. Lluís Masriera (1872-1958) el va treballar a fons en els tombants del segle XX fascinant els ciutadans amb múltiples i sensuals joies simbolistes plenes de fades, libèl·lules i flors. En poc temps, amb la tècnica del pliqué-à-jour (resultava transparent com una finestra), es va convertir en el joier cabdal del modernisme català. Sobresortia en un món competitiu (de 25 joieries a Catalunya el 1800 s'havia passat a 185 el 1902), el seu èxit va traspassar fronteres i es va erigir en un artista de la joia. De fet, va ser el primer creador que la va convertir en un vehicle d'expressió plàstica, més enllà de la seva funció de representació de poder social. La joia d'art.

La seva producció d'aquesta època es troba catalogada en més d'un centenar de petits àlbums dels quals avui en dia els germans Oliveras Bagués, actuals responsables de la casa, n'extreuen dissenys que reediten cada Nadal. Aquest any especial, la peça estrella és una serp recreada a partir de l'imaginari animalístic que Lluís Masriera plasmava en les seves joies posteriors, ja als anys vint. Una època en què l'Exposició Universal de les Arts Decoratives de París va marcar la pauta estètica, l'Art Decó. Lluís hi va enviar 41 peces que es van instal·lar en dues vitrines. Tendien cap a les formes geomètriques, fetes amb or, platí, ònix, ivori i amb els seus peculiars esmalts reproduint animals i motius exòtics ja allunyats dels propis de l'Art Nouveau. L'impressionant braçalet en forma de serp, que es farà de manera molt limitada, però, no és l'única joia que destaca en la celebració dels 175 anys de la casa.

Bagués Masriera realitza cada any una línia pròpia amb vocació d'alta joieria avantguardista (com ho van ser els seus avantpassats en el seu moment). Aquest Nadal el motiu d'inspiració de la col·lecció ha estat Barcelona, i la seva peça estrella, un collaret del qual Lluís Masriera se'n sentiria orgullós. No només per la seva bellesa sinó també per la innovació tècnica aconseguida. És el primer cop que s'ha esmaltat una superfície circular (sempre es fa sobre una base trapezoïdal), i d'aquesta manera unes fines esferes d'or s'omplen de colors que filtren la llum convertint-la en un arc de Sant Martí de 45 tonalitats tan vitalista com la ciutat que representen. És l'evolució natural de l'esmaltat que triomfava en el segle XX i un homenatge a la complexa feina artesanal de ciselladors, gravadors... Les formes circulars simbolitzen l'univers barceloní, “una ciutat sense arestes, fraternal i acollidora”, comentava Joan Oliveras Bagués mentre mostrava a l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, l'exposició que recorre les peces principals de la seva història instal·lada a la botiga de la casa Ametller. Allà mateix van brindar també dimarts amb el president Mas, clients i amics.

Trias es mostrava orgullós que hi hagi una firma catalana al passeig de Gràcia que pugui competir amb marques de luxe globals. Bagués Masriera exporta a països tan competitius com Estats Units i Japó, ha participat en exposicions importants com la del modernisme català al museu Metropolitan de Nova York i ha guanyat premis com el Diamonds: Nature's Miracle Inernational Design Competition.

Els tres germans Oliveras Bagués saben que han d'enllaçar el futur amb un passat en què no només destaca Lluís Masriera. El creador de la nissaga, Josep Masriera i Vidal, ja va ser un magnífic artesà que tant feia penjolls romàntics com objectes d'argent litúrgics. A més, com explica la historiadora Pilar Vélez, va ser l'introductor de la tanca catalana en les arracades.

Els seus fills Francesc i Josep, pintors i orfebres, van aportar passió artística al negoci en plena Febre d'Or barcelonina. Un moment clau en la trajectòria de la casa arriba el 1969 quan els Bagués adquireixen el 50% dels fons Masriera, durant anys oblidats. El 1985 els adquiriran totalment i això permetrà la seva recuperació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a