Dibuixar un arbre

El procés creatiu

Massa sovint parlem de creació com si el fet d'esmentar la màgica paraula ja ens omplís del fet al qual es refereix. El procés de creació resta sempre una mica ocult, com l'estat de la cuina secreta de l'art, imperceptible, no visible a cop d'ull. Per això, Paul Klee veié en la realitat de l'art l'ampliació dels límits de la vida tal com se'ns revela ordinàriament, perquè “l'art no reprodueix el que és visible, en major o menor temperament, sinó que fa visible una visió secreta”. En aquesta tessitura podríem situar l'experiència d'Àlex Nogué, que ens arriba en el llibre Dibuixar un arbre, editat per Comanegra. És fruit d'un treball de recerca i d'una residència a Hèlsinki, país de boscos per excel·lència, que ha servit a l'artista per elaborar vuit propostes conceptuals per abordar la percepció i el dibuix d'un arbre. Revelar el procés creatiu no és senzill per a un mateix i encara menys per comunicar-lo als altres. És un gran esforç per fer visibles les preguntes i respostes que el mateix procés genera sense caure en fàcils didactismes.

La representació

El dibuix és un dels instruments bàsics de la representació, en què l'objecte és substituït per la seva imatge, necessita temps i paciència, costa entrar-hi a dintre. “Entrar en un dibuix –diu Àlex Nogué– és com entrar dins d'un núvol. Vistos de lluny els núvols tenen contorn definit. Viscuts de prop experimentem que no tenen perfil i que no hi ha cap lloc concret que ens indiqui el moment de pas de l'exterior a l'interior. Es tracta d'una línia difusa, com les imatges dels límits en les pel·lícules d'Angelopoulos”. Àlex Nogué concentra en el dibuix d'un arbre l'emotivitat de tots els arbres vistos, com una acumulació d'experiència. Les propostes són diverses, però potser arriben al clímax màxim d'emotivitat en el xiprer dorment i la pomera morint-se, a partir dels quals l'artista ha elaborat a llapis dues peces de gran format. En aquestes dues obres és, potser, on el dibuix assoleix l'encant poètic d'una escriptura despullada i seca. Nogué ha titulat aquesta experiència 42º NORD/2º EAST perquè es correspon amb les coordenades geogràfiques de la zona on es troben un esvelt xiprer i una vella pomera, d'aquelles generoses i maternals que, encara morint-se, donen color als marges amb les pomes madures caigudes. El vell ginebró jeu horitzontal en posició de somni, mentre la pomera mostra la seva decrepitud, les branques com artèries recargolades i en total harmonia amb la mort que l'espera.

Pensament humanista

Com en la poètica de Leonardo, seguida per l'esperit romàntic, l'arbre esdevé una metàfora de l'home. “No puc evitar-ho –diu Àlex Nogué–, començo a veure els arbres com a persones”, una asseveració que cristal·litza en els Dos til·lers, gairebé bessons, les branques dels quals s'entrellacen com cervells d'un pensament vegetal. El llibre Dibuixar un arbre exhibeix amb delicadesa i simplicitat el caràcter orgànic d'un procés de la creació.