Cultura

Crítica

teatre

El mot mata?

Feliç decisió la de recuperar un text que és icona de la cartellera catalana. Juanjo Puigcorbé i Josep Maria Flotats van triomfar el 1987 mig any al Poliorama amb una comèdia de trama ben prima (la discussió de dos amics de la infància per un matís del llenguatge). Ara, aquests dos amics són Lluís Soler i Xavier Boada. Ramon Simó els ha fet ben diferents: l'un és pragmàtic, triomfador social; l'altre és contemplatiu, s'aparta aparentment de l'èxit, es refugia a casa seva. Admirant el paisatge (amb persianes mig baixades), escoltant la música al volum que vol i bevent el seu licor preferit compensa la imprescindible relació amb la resta de la humanitat. La posada en escena s'estalvia els veïns, tot involucrant membres del públic (que així s'integren en aquest debat que fins llavors miraven pel forat del pany).

L'obra és una referència a la dramatúrgia contemporània francesa i europea en general. Un cop vista, es constata que l'argument i l'evolució és ben prima: el desacord té lloc per la pausa entre l'”està bé” i l'”això”. Aquest conflicte, al costat de l'ús de les paraules que situen el que parla com a dominador i el que escolta com a dominat, constata que no hi ha raó per a aquella amistat. Amb evidents punts de comèdia, per l'extraordinària pell fina del que se sent atacat, la interpretació s'ha de reforçar amb el matís i el gest, per donar valor a la insinuació. A l'estrena, els moviments dels actors eren quasi erràtics i no ajudaven la subtilitat. Seria millor que s'asseguessin en aquestes butaques distants i evitessin abraçades falses.

Per un sí o per un no
Autora: Nathalie Sarraute
Director: Ramon Simó
Intèrprets: Lluís Soler i Xavier Boada
Dimecres, 22 de gener (fins al 9 de març) a la Sala Muntaner
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.