Cultura

des. del. jardí

vicenç pagès jordà

Els joves s'han fet grans

Un plaer a l'abast és baixar xino-xano pel carrer Aribau, entrar en una llibreria de vell, remenar una estona i sortir-ne amb un exemplar. En aquest cas, un llibre de 1980 per la mòdica suma de tres euros. No és broma: es titula Plomes catalanes contemporànies, i recull vint-i-cinc entrevistes que va fer Lluís Busquets i Grabulosa per a El Noticiero Universal.

La literatura és com la borsa. Alguns valors que fa trenta anys amb prou feines cotitzaven han demostrat ser grans inversions, mentre que d'altres de prometedors han baixat com un suflé. En el llibre no hi apareixen ni Jaume Cabré ni Quim Monzó, però sí el poeta Xavier Bru de Sala i el novel·lista Oriol Pi de Cabanyes. Per cert, ¿algú es recorda de Maria Aurèlia Capmany, llavors una autora omnipresent? Sobten les preguntes sobre qüestions que avui dia no apareixen enlloc: Déu, la funció social de l'escriptor, la política revolucionària (Maria Mercè Marçal es passa mitja entrevista parlant del PSAN). La guerra, en particular, sembla recent: Josep Pla recorda que “la política és l'art d'evitar la guerra civil”, i Pere Calders rememora la seva fugida nocturna del camp de concentració de Prats de Molló esquitllant-se per sota les filferrades. El més lúcid és Joan Oliver: “No crec en l'autonomia ni que ens donin el Parlament. La monarquia és un obstacle.”

Han passat trenta-quatre anys. Els joves del llibre s'han fet grans, i els grans del llibre s'han mort (també és morta, per cert, la Caixa d'Estalvis de Catalunya, que el va editar). Un dels aspectes més fascinants de Plomes catalanes contemporànies és trobar-hi els clàssics moderns –avui reconsagrats i intocables- esmentant-se els uns als altres, i no sempre de manera laudatòria. L'autora de les afirmacions més contundents és Mercè Rodoreda: “En Pedrolo no m'agrada. En Brossa? Ni que me'l regalessin.” Terenci Moix mostra que tenia les coses clares: “Quan vaig guanyar el Víctor Català era molt conscient que allò o m'ho inflava publicitàriament jo o no m'ho inflava ni Cristo [...] Aquí només es pot viure de la ploma amb les penques que tinc jo.”

Montserrat Roig fa el que aleshores s'anomenava autocrítica: “Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.” La sentència que servirà per tancar l'article és d'Espriu: “Tinc una gran estimació i preocupació per la joventut, però espero que es vagin fent grans.”

De llarg recorregut
Nascut a Olot el 1947, Lluís Busquets i Grabulosa és un veterà escriptor i periodista que ha passat per la majoria de les capçaleres del nostre país, des dels anys del Correo Catalán, El Noticiero Universal i Diario de Barcelona. Algunes de les seves entrevistes les va recopilar als volums Plomes catalanes contemporànies (1980) i Plomes catalanes d'avui (1982).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.