Cultura

Baetulo, ‘in vino veritas'

Un estudi demostra que Baetulo va ser una gran ciutat productora i exportadora de vi en època d'August

Les obres del metro van
treure a la llum un complex terrisser de més de 4.000 m²
Arribaven a l'actual França, a la costa sud-est d'Anglaterra, i també al límit d'Alemanya

Baetulo, avui Badalona, va ser un gran centre productor i exportador de vi en època romana. L'esplendor econòmica i social d'aquesta vila, fundada l'any 80 aC, va ser en època de l'emperador August, i es va allargar fins a bona part del segle I dC. Se sap, per escrits de Plini, que el vi que donaven les abundants vinyes d'aquest territori no era gaire delicat, això sí... Però les tropes romanes el sabien agrair. Un estudi de la Universitat de Barcelona i del Museu de Badalona ha vingut a confirmar les hipòtesis que les diverses recerques permetien assenyalar. S'han pogut identificar àmfores de Baetulo en tres vaixells del segle I dC enfonsats a la costa mediterrània.

Dels tres vaixells estudiats, dos es van enfonsar al nord de la costa catalana a causa del mal temps. L'un ho va fer a la zona dels Ullastres, a Palafrugell, entre l'any 25 aC i el canvi d'era. L'altre va naufragar al Port de la Selva, entre els anys 10 aC i 5 dC. El tercer es va localitzar al sud de la costa francesa, a Portvendres. El naufragi es va produir entre els anys 10 i 20 dC com a conseqüència d'un fort temporal. En el cas dels dos vaixells de la costa catalana, s'ha treballat en col·laboració amb el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat. En el cas del vaixell trobat a França, amb el Département des Recherches Archéologiques Subaquatiques et Sous-marines (Drassm).

Es tracta de tres vaixells coneguts de fa temps, algun dels quals ja s'havia excavat fa molts anys. Algun s'està reexcavant. I ara, amb les noves tecnologies, des de la UB s'han analitzat a fons els recipients que hi havia a les naus. Les anàlisis petrogràfiques i químiques que s'han fet a part de les àmfores trobades demostren la procedència badalonina. Les peces van ser fabricades en el gran centre terrisser que es va trobar a Badalona recentment, en les excavacions que es van fer a la plaça de Pompeu Fabra, a propòsit de les obres de prolongació de la línia 2 del metro. Abans d'aquesta troballa, i a la mateixa zona, al jaciment de Can Peixau, es van descobrir restes d'escombraries relacionades amb la producció ceràmica... Però no el centre productor.

Milers de litres de vi

Les obres del metro van treure a la llum un complex terrisser de més de 4.000 m², equipat amb sis forns de grans dimensions, que podrien coure entre 300 i 400 peces cadascun. Al cap del mes, el taller tenia capacitat per produir al voltant de 2.000 àmfores. Si a cadascuna de les àmfores podien cabre entre 22 i 24 litres de vi, estem parlant d'una producció que, en un mes, permetia envasar gairebé 50.000 litres de vi. Des que s'inicia la producció de vi i àmfores, al segle I aC, fins al segle I dC, que va minvant, passen moltes coses, és clar, i hi ha moltes dinàmiques de producció i comerç. En tot cas, sí que se sap que l'apogeu es va viure en època de l'emperador August, de qui aquest any es commemoren els 2.000 anys de la seva mort.

A propòsit de la recerca, la responsable del departament d'arqueologia del Museu de Badalona, Pepita Padrós, comenta: “Imagineu el volum d'àmfores i el volum de vi que es produïa a Baetulo! Ho sabíem perquè els textos antics assenyalen que en aquesta zona de la Laietània es feia un vi molt abundant, tot i que senzill. I n'hi havia molt excedent i s'exportava.” Sempre se'n parlava, de la producció i l'exportació, i s'havien trobat arreu àmfores amb algun dels segells que s'atribueixen a Baetulo, però la certesa absoluta ha vingut donada per la recerca. L'estudi que prova que el carregament dels vaixells estava format per àmfores amb el vi que es produïa al territori de Baetulo, també es refereix a la seva destinació, via marítima: la ciutat romana de Narbo, l'actual Narbona, que era un centre de distribució de mercaderies durant l'imperi romà. Un cop allà, explica Verónica Martínez, de l'equip de recerca arqueològica i arqueomètrica de la Universitat de Barcelona i responsable de l'estudi, es distribuïa per via terrestre i fluvial. “Arribaven a l'actual França, a la costa sud-est d'Anglaterra, i també al límit d'Alemanya, on hi havia molts campaments militars.” De moment no s'ha trobat cap element que permeti dir que Badalona tenia port, però es pot plantejar que el comerç es fes amb vaixells que ancoraven i que amb barcasses es carregués i es descarregués, per després fer una ruta directa o amb aturades a diferents ports, com Iluro, per exemple. L'estudi d'àmfores que fa aquest equip de recerca de la UB va començar als anys noranta i, pel que fa al cas que ens ocupa, hi ha dades que han estat publicades, però en l'entorn científic. Es podria plantejar la qüestió de si el vi que contenien les àmfores era o no badaloní. La lògica del transport, la seva dificultat, fa pensar als experts que sí que procedia del territori. I cal tenir en compte que els límits de Baetulo no coincideixen amb els que té el terme municipal actual. El territori s'expandia molt més enllà de les fronteres actuals. La particular DO Baetulo era àmplia.

En el futur, una exposició de les troballes

Les descobertes no es poden quedar només en l'àmbit dels experts. S'està valorant que, quan la recerca en els vaixells estigui enllestida, es faci una exposició que relacioni l'estudi d'aquestes naus i les troballes sobre Baetulo. Pepita Padrós explica: “Es pot intentar anar una mica més enllà de la publicació científica i plantejar una exposició per al gran públic.” Les excavacions a Pompeu Fabra han donat, i donaran, molts fruits. Al subsòl s'han pogut determinar diverses fases d'ocupació romana. Hi ha una primera fase, prèvia al taller ceràmic. “S'han trobat dos edificis. En un dels quals hi devia viure algun personatge important, perquè han aparegut molts elements que denoten riquesa: pintures, anells d'or, espases... Té la mateixa orientació que la ciutat, i pot ser que hi visqués qui controlava la construcció de Baetulo. Perquè, és clar, van venir itàlics a viure-hi, a part dels indígenes, ibers.” Aquesta troballa correspondria a una etapa entre els anys 70-75 aC. Després hi ha el centre terrisser, que comença a funcionar cap al 40 aC. Un cop abandonat, s'hi troba molta vinya i, després, un cementiri. Els temes fonamentals per al museu badaloní són ara el centre terrisser i la gran casa benestant. Hi ha hagut altres troballes, però. L'any passat es va excavar un solar davant del museu i es van trobar més restes de la casa d'un patrici, Quint Licini. Fins aleshores només s'havia descobert el jardí. Es va signar
un conveni amb el propietari, i en el futur es podrien connectar totes les restes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.