Cultura

TEATRE

Ernesto Collado obre una nova etapa de la Factoria

Amb ‘Montaldo', que es representa aquest divendres, l'espai de creació d'arts escèniques de Banyoles enceta una programació estable dedicada al teatre de format no convencional

Un cop consolidat com a espai de formació i d'elaboració de noves produccions, la Factoria de les Arts Escèniques de Banyoles s'estrena aquest divendres com a sala d'exhibició. Fins ara ja s'hi havien fet algunes representacions, però no hi havia una programació estable. És la “tercera pota” –com els agrada definir-ho als seus responsables– de l'ambiciós projecte de la Factoria, iniciat tot just fa tres anys. La línia de les peces que s'hi aniran programant –batejada com a Formats Factoria– serà la creació contemporània en formats no habituals. “Però que la gent no s'espanti, seran obres a l'abast de tothom”, puntualitzen el regidor de Cultura, Jordi Bosch Batlle; la tècnica de cultura municipal Ingrid Calpe, i el programador de la Factoria, Joan Gómez. Quan es disposi d'un públic habituat a aquests muntatges, aleshores sí que es mirarà d'arriscar més, han anunciat.

La responsabilitat d'obrir Formats Factoria recau en Ernesto Collado i el seu espectacle més recent, Montaldo, inèdit a les comarques de Girona. Atès l'enfocament que es vol donar a la Factoria com a espai d'exhibició, Collado sembla l'artista ideal per trencar el gel. “Miro d'apropar les noves dramatúrgies a nous públics –ens explica aquest barceloní, veí de Pontós– i faig uns muntatges que són un pont entre les obres de més risc i el teatre més convencional.” Aquesta posició intermèdia el converteix en un autor difícil de classificar, i admet: “Estic en una frontera estranya: no sóc prou modernillo i tampoc prou comercial; per als primers jo sóc el clàssic i per als segons, el rar.” Montaldo és una reflexió sobre el lliure pensament, les utopies i els límits entre els interessos personals i els de la comunitat. El fil conductor és un personatge que segueix les passes de les comunes d'icarians esteses pels EUA en la segona meitat del segle XIX, atiades pel moviment dels anomenats utòpics francesos. El viatge serà un desastre, però el missatge que vol enviar Collado és positiu: ara més que mai cal tenir utopies, no és veritat que no hi hagi alternatives al capitalisme salvatge.

La primera programació estable de la Factoria es completa amb Jo mai, d'Ivan Morales i interpretada per la companyia Prisamata (7 de març);Ultra inocencia, de Los Corderos (28 de març), i El poble entre copes, de Teatre Essela (12 d'abril).

LA FRASE

Que ningú no s'espanti; seran peces contemporànies però a l'abast de tothom
Íngrid Calpe
TÈCNICA DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE BANYOLES

Unes classes amb els actors

Per segon any consecutiu, la Factoria ha programat les Píndoles Teatrals, unes classes intensives d'entre cinc i sis hores que ofereixen els actors i directors que treballen en aquell espai i que estan obertes a alumnes adults. “No cal estar iniciat en el teatre, el que és necessari és estar interessat en l'experimentació”, expliquen des de la Factoria. Aquest cop hi ha tres píndoles, a càrrec, respectivament, d'Ernesto Collado (aquest dissabte), Ivan Morales (dia 7) i David Climent i Pablo Molinero, de Los Corderos (22 de març), que explicaran el procés creatiu i la metodologia que fan servir. Les places estan limitades a una dotzena d'alumnes i cal inscriure-s'hi prèviament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.