Cultura

Maria Carme Roca

Novel·lista

“Segur que Cristòfor Colom era català”

De ben petita, Maria Carme Roca va quedar atrapada pel Cristóbal Colón aventurer i agosarat dels còmics d'història, però fins ara no havia unit totes les peces del seu trencaclosques. Amb L'Enigma Colom (Columna) posa sobre la taula els misteris que envolten l'almirall.
Com ha arribat als orígens catalans de Colom?
Sempre n'he estat convençuda, el que passa és que no puc demostrar-ho perquè encara no hi ha un acord en el món acadèmic. Mai he acabat de creure'm que Colom era un llaner genovès.
No és arriscat escriure sobre un personatge tan debatut?
Suposo que quan vaig començar a escriure no m'hi hauria atrevit, perquè tinc un gran respecte per la història. Però quan investigues, te n'adones que Colom ha de ser català! Als manuscrits previs al 1492, hi posa Colom, que posteriorment es va castellanitzar per Colón, i el tipus d'escriptura és propi dels documents catalans. Hi havia motius polítics per amagar el seu origen: la família Colom havia lluitat contra el rei Ferran II, que és qui després va finançar el projecte transoceànic. Va ser una mena de pacte de silenci.
Per què sempre se l'ha considerat italià?
És un personatge amb moltes teories contraposades, tots els països se'l volen fer seu. Quan Itàlia es va unificar necessitava un heroi, van remenar i van trobar Cristoforo Colombo, un senyor que va existir però que era una altra persona. A la novel·la explico la meva teoria basant-me en les investigacions de Lluís Ulloa, un peruà que va trobar les primeres pistes de la
catalanitat de Colom.
Però el protagonista de la novel·la no és Colom.
Exacte, he creat un personatge fictici: Guerau de Gualbes, un aventurer que segueix les petjades de Colom. A través d'ell retrato la faceta menys coneguda de l'almirall, la de mestre i home intel·lectual, en una trama de venjances i traïcions emmarcada en un context històric molt peculiar.
Torna a retratar Barcelona amb la mateixa passió que a ‘Barcino'. Com ha canviat?
És una Barcelona molt diferent i precisament per la seva evolució és interessant explicar com s'hi vivia. Vull que el lector passegi, olori els carrers, observi la vestimenta de la gent. Era una ciutat plena de fonts on proliferaven oficis com el de tintorer, teixidor, etcètera. Els membres de la família Colom eren patricis, fins i tot un d'ells, Francesc Colom, va ser president de la Generalitat, i hi havia un hospital que es deia Colom. Tot això se'ns ha amagat!
Parlem de la guerra de Successió com un moment clau per a Catalunya, però el 1493 ja va ser un any de canvis.
Òbviament el 1714 va ser decisiu, però el conflicte ja venia del segle XV. El 1493 és un any molt interessant per situar la novel·la perquè Colom va tornar del primer viatge a les Índies i va coincidir amb el rei Ferran II a Barcelona, que normalment no hi residia. Va ser un any de negociacions i topades entre el rei i les Corts, que li limitaven el poder. Ferran II era un polític d'una talla increïble però el que desitjava era ser rei de Castella, no pas de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.