cultura

Lucina Jiménez,

ANTROPÓLOGA I GESTORA CULTURAL

“El poder educatiu de les arts és real”

Tenim una llarga relació amb la Càtedra Unesco
de la Universitat
de Girona

Lucina Jiménez (Ciutat de Mèxic, 1959) és antropòloga de formació. Va treballar 27 anys en llocs directius a l'administració i un dia ho va deixar per treballar amb la gent oblidada. Fa programes d'integració social i
escolar a través de la cultura. És membre de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i cooperació de la Universitat de Girona, a través de la qual ha estès la iniciativa ConArte, que ja ha arribat a Salt i a Torroella de Montgrí

Què és ConArte?
Una organització de la societat civil, que neix a Ciutat de Mèxic el 2006 perquè les arts siguin part de l'educació pública i de la formació de qualsevol ciutadà.
Per crear artistes?
No es tracta de fer artistes, sinó éssers humans amb equilibri entre el pensar i el sentir. L'educació en l'art és la porta d'entrada dels drets culturals.
Vostè treballava a l'administració i ho va deixar. Per què?
Perquè em feia l'efecte que era al cim d'una piràmide sense base. Vaig decidir baixar i construir-la amb més gent. ConArte és feina d'equip. Les arts són un dret humà, i el llenguatge artístic, en un context educatiu, transforma.
I va triar la gent desafavorida.
Vam anar al centre històric perquè era una zona molt oblidada, amb molts fills d'immigrants i de poblacions originàries, on fins i tot les escoles eren considerades com un focus vermell. Hi vam anar perquè era on mai ningú s'havia atrevit a fer-ho. Volíem saber si el poder de les arts era tal.
I?
Vam trobar que sí. Gràcies a aquesta transformació que vam viure en les escoles el govern de Ciutat de Mèxic ens va cedir un immoble històric, on avui dia donem vida a un centre cultural que s'anomena La Nana.
La Nana?
Era el nom de l'empresa que abans subministrava electricitat als tramvies que sortien de la ciutat per connectar amb el món. Ara La Nana genera energia creativa per als nens i
les colònies que no tenen
possibilitat d'accés.
Quines arts hi practiquen?
Vam començar amb les arts escèniques perquè volem que la persona es converteixi en una obra d'art. Que connecti el seu pensament amb el seu cor, i que això es converteixi en acció.
També treballen en llocs complicats, com Ciutat Juárez.
La ciutat estava en una situació complexa. Ens va tocar treballar amb protocols de seguretat molt estrictes. Sí: vam viure moments difícils...
Com de difícils?
Després de faltar dos dies, un mestre va voler reincorporar-se a la formació. El nostre procés és molt exigent. Només volem gent compromesa a fons.
I què va passar?
Quan vam preguntar al mestre, va dir: “No vull ser part del cercle de la violència. Jo sé qui ha matat el meu pare. Aquest programa és l'únic que em connecta a la vida.” Vam aturar el curs, vam reincorporar el mestre, en vam parlar entre tots. Ara és un fundador de ConArte Juárez.
Com és que ConArte també és a Salt i Torroella de Montgrí?
Girona és la meva segona llar. Amb la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona tenim una llarguíssima relació. Amb els anys vam establir un diàleg intel·lectual, personal i de formació molt intens. I vam decidir, en comptes de fer col·laboracions individuals i intermitents, apostar per crear una instància per aprofitar les experiències.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia