Cultura

Ponç Pons

Poeta

“Sóc un lector que quan no pot més escriu”

Corregeixo molt per essencialitzar el llenguatge i no quedi res sobrer, que tot sigui necessari

El seu anterior poemari, Nura (2006) era un tractat sobre l'enyor i l'illomania en què Ponç Pons reflexionava sobre la literatura, la filosofia, la teologia, la naturalesa, la política i la transformació de Menorca, tot de temes que retrobem a El rastre blau de les formigues (Quaderns Crema), un volum que llueix a la coberta una il·lustració del seu fill, Llorenç Pons Moll, El poeta.

El títol s'inclou dins una col·lecció de poesia, però són aforismes.
Són notes, pensaments i reflexions d'un poeta que té com a referents Thoreau i Spinoza. Escric al camp, en una cabana sense electricitat, i amb tinta blava. M'estic força estona escrivint i de vegades, a l'estiu, les formigues m'han arribat a passar per sobre deixant un rastre blau sobre el quadern, d'aquí el títol.
Viu en una illa i a més s'aïlla en la seva cabana!
La solitud és cercada i creativa. Al matí faig de missioner i dono classes en un institut. A les tardes agafo la bicicleta i me'n vaig a sa Figuera Verda a fer feines del camp, a llegir i a escriure, i escolto Na Sony, que és la meva ràdio. Allà em trob amb el Gunter, el meu gos, i el Dario, un gall que em segueix per tot arreu... M'agrada humanitzar les coses i posar-los noms. La vida em distreu de la veritable vida que és la literatura.
Com creu que ha marcat aquest territori la seva poesia?
Moltíssim, perquè estim molt Menorca. Crec que la llengua i el territori són grans signes d'identitat, i si els perdem ho perdem tot. Ara diré una blasfèmia: la literatura portuguesa m'interessa molt i és com si redescobrís el meu arbre genealògic i veiés que la meva capital ja no és Maó, sinó Lisboa. Sóc un menorquí obert al món. Ja ho escric: “Més que de la tradició, son fill de la traducció”. He viatjat molt, però el que més m'agrada de partir és regressar. La meva illa és un univers.
La literatura, juntament amb la filosofia, és un dels temes que més l'inspiren...
La literatura és la gran passió de la meva vida i té a veure amb l'escriptura. Crec en la inspiració. La literatura se'ns imposa i de vegades som un simple medi. Tinc molta consciència de l'estil i corregeixo moltíssim. De fet, el llibre havia de sortir per Sant Jordi i s'ha retardat perquè volia corregir-lo encara més.
Què corregeix?
Essencialitzo el llenguatge. Que no hi hagi res sobrer, que tot sigui necessari i condensat. Per mi la literatura no ha estat mai un joc. Més que escriptor, som un lector passional i apassionat que quan no puc més escriu. Però abans de ser poeta sóc bona persona, i després ve la literatura. Segueixo l'exemple del meu avi, que era aparedador, i era un home savi i bondadós.
Com veu la situació a les Illes?
Fotuda. Sobretot pel que fa a la llengua. Estem patint un gran intent de descatalanitzar les Illes, i si perdem els orígens ho perdrem tot. El PP està dividint la població. En el llibre parlo dels banquers i de les seves pràctiques vergonyoses. “Ciències naturals: els banquers roben, els porcs no suen”, escric en el llibre. Visc a Menorca però com un estranger, com Graves, per exemple, perquè si t'impliques, pateixes.
Com ha triat els aforismes?
Ui! Tenc un armari ple. Tota la vida he anat prenent notes mentre camino pel camp o per les platges desertes. Tenc cinc llibres més acabats, és a dir passats a net, i una novel·la de 400 pàgines, una obra de teatre i un poemari en castellà. Escriure és corregir i viure és estimar!
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.