Cultura

El 1714 col·leccionat

El Museu Marès invoca el poder i la vida de l'època amb gravats del fons Gelonch Viladegut

Pels volts de l'any 2000, el col·leccionista Antoni Gelonch Viladegut es va enamorar d'un gravat sobre el setge que va patir Lleida el 1707. I el va comprar per dotar de més personalitat la seva col·lecció, integrada per 750 obres de totes les èpoques, de Dürer a Barceló, exclusivament gravats. En la peça, llueix la ciutat murallada, el recinte de la seu i, a l'horitzó, el castell de Gardeny. Una vista molt bonica per a uns fets terribles: es veu clarament l'avanç de les tropes del duc d'Orleans, líder d'un exèrcit borbònic que aquell mateix any va conquerir la ciutat. Lleida va ser el primer bastió important del Principat a caure en mans de Felip V.

A Gelonch, lleidatà, aquell gravat li va tocar l'ànima i el va animar a adquirir més obres dedicades a la guerra de Successió. Un fons que ara farceix la nova exposició temporal del Museu Marès, Una mirada al 1700. A partir dels gravats de la col·lecció
Gelonch Viladegut
(fins al 2 de novembre).

Pocs col·leccionistes tenen la sensibilitat i la generositat que ha demostrat Gelonch durant el procés de gestació de la mostra, a la qual no només hi ha aportat els tresors de la seva col·lecció, una de les més importants d'Europa, sinó que, a més, s'ha preocupat fins al darrer moment d'enriquir el discurs amb la compra de nous gravats. Fa tot just un any, no va deixar escapar l'oportunitat d'incorporar una joia valuosíssima: un retrat d'un jove Felip V, ja com a rei d'Espanya, sense rèplica i amb una característica especial perquè és l'únic gravat de tots els que s'exposen al Museu Marès que va ser executat per un artista espanyol, en concret pel gravador valencià Joan Baptista Ravanals.

“Aquest any, i dins del marc del Tricentenari, es poden veure exposicions molt més grans i vistoses que aquesta. Pel seu esperit, però, és l'exposició de-licatessen”, considera Gelonch, que no es cansa de subratllar que el públic assaborirà uns gravats històrics, no pas artístics, tot i que algú amb prou tacte visual sabrà trobar aquest caràcter més creatiu en un gravat sobre l'arribada de la reina Elisabet Cristina a Barcelona, el 1708. L'obra, que reflecteix el moment en què Carles III saluda la reina, du el geni del dibuixant Paul Decker i del gravador Johann August Corvinus i va ser publicada en un llibre editat a Augsburg.

Gelonch s'ha fet un tip de recórrer Europa a la recerca de material tan suculent com aquest. I allà on no han arribat ell i els seus gravats, hi han arribat algunes obres del fons escultòric setcentista del Museu Marès, en un diàleg que ha permès teixir una història d'imatges i objectes sobre el poder, el territori, la guerra, la vida quotidiana i la devoció de l'època del 1714. Una història amb un llegat que no costa gaire detectar que encara avui perviu.

És fàcil fer aquesta lectura a partir d'un simple mapa d'Espanya –L'Espagne triomphante sous le Regne de Philippe V (París, 1705)– en el qual hi ha representats tots els regnes hispànics de les corones de Castella i d'Aragó, encapçalats per dos medallons que contenen els retrats de Felip V i de la reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. Al seu voltant, hi apareixen tots els seus predecessors, des del reis gots fins a Carles II.

“Curiosament, no hi figuren ni els reis de Navarra, ni els d'Aragó, ni els comtes de Barcelona. És una visió castellanocèntrica de la història de la monarquia hispànica”, adverteix Gelonch, un entusiasta de l'art del gravat –“al 1700, la gent es va fer una idea del conflicte a través d'aquestes obres”– i feliç de compartir la seva col·lecció amb el públic. Ja està preparant una nova exposició, en aquest cas d'accent contemporani, per a la tardor en el marc de la fira Fiac de París.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.