Cultura

Cultura

Mataró feia olor de roba

L'espectacle multidisciplinari ‘Overlock' a l'antiga fàbrica de Can Marfà vol ser un homenatge a la gent del tèxtil mataroní

Entre els 40 actors hi ha extreballadores que tornen a fer anar les màquines de cosir

Corregudes per entrar i sortir de la fàbrica, treballs pesats i repetitius, calor, presses, tocs de sirena de canvi de torn i silenci absolut en sentir el xiulet de l'encarregat. Tot això es percep només de començar l'espectacle Overlock sota la xemeneia i les passarel·les de ferro que comuniquen les dues naus de l'antiga fàbrica tèxtil. L'espectacle, dirigit i ideat per Josep Rodri, va més enllà del teatre i, a través de la dansa, la poesia, la música i les videoinstal·lacions, convida els espectadors a passejar-se per l'edifici industrial i traslladar-se al Mataró dels anys cinquanta i seixanta, quan el tèxtil centrava l'activitat econòmica a la ciutat. Només de començar un actor recorda com aleshores tothom tenia un familiar o altre vinculat amb les fàbriques de tints, teixits, confecció o de capses de cartró. A l'interior de la nau, enmig de la penombra, els cants del Cor Ciutat de Mataró i les extreballadores de les populars màquines d'overloc agafen el protagonisme. A través dels audiovisuals i el muntatge de Jordi Cuyàs es recullen les vivències d'aquestes extreballadores ja jubilades que van començar a cosir quan eren nenes i amb prou feines arribaven als pedals. L'espectacle els dóna l'oportunitat de tornar a engegar les màquines i mostrar al públic com era la seva feina i sobretot el soroll que feien.

L'olor de roba que feia la ciutat i els vapors que sortien de les clavegueres també es recorden en el muntatge, així com les relacions laborals i amb els amos de les fàbriques.

L'encàrrec de l'espectacle per part de la direcció de Cultura de l'Ajuntament a la companyia Amebeu Teatre sorgeix de la voluntat d'homenatjar la gent que va formar part del passat tèxtil de la ciutat. L'obra, que es pot veure aquest cap de setmana i el que ve, mobilitza un total de 40 actors, ballarins i músics. El seu director, Josep Rodri, té una llarga experiència dissenyant espectacles pensats per fer en llocs únics que no són teatres convencionals. A Mataró es va poder veure Morir a Bagdad, a tocar de l'hort de la rectoria de la basílica de Santa Maria. El seu darrer muntatge Homes i màquines es va representar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

L'escenari triat a Mataró no podia ser cap altre que la nau de Can Marfà. És el testimoni d'una de les fàbriques tèxtils més importants i, com s'explica abans d'arrencar el recorregut artístic, els mataronins de l'època ja s'hi referien només parlant de “la fàbrica”. No és casual que tard o d'hora l'indret es converteixi en la seu del Museu Tèxtil per mostrar als de casa i als de fora què va representar el gènere de punt a la capital del Maresme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.