Cultura

Lluís Llort

escriptor

“Sang i fetge, sí; policies i detectius, no”

Històricament,
la novel·la negra sempre té com
a rerefons la
realitat social
M'agrada relatar el conflicte que porta una persona normal a prendre la decisió d'assassinar

Les etiquetes van bé: per saber els preus, per conèixer la talla i per estar segur del gènere que toquem. En el cas de l'escriptor i periodista d'El Punt Avui Lluís Llort (Barcelona, 1966), l'etiqueta que se li ha posat és la de novel·lista negre. Però ho és a la seva manera, fent un relat molt proper i quotidià, com en la seva darrera novel·la, Herències col·laterals (La Magrana).

De quina tonalitat de negre és la seva obra?
No em sento un escriptor monocolor, tot i que publico en col·leccions de novel·la negra. I així se'm considera, però la veritat és que aquesta catalogació va venir perquè fa tres anys em van incloure en un assaig de novel·la negra en català. Aleshores, quan jo em creia senzillament un escriptor generalista, em vaig descobrir com un novel·lista negre.
Però s'hi troba bé, amb aquesta definició?
Sí, és el gènere que més m'agrada llegir i el que escric de manera espontània. És un gènere una mica menystingut i m'agrada caminar pels marges.
Però tenim la BCNegra i hi ha autors d'aquest gènere ben considerats. Potser hi comença a haver una mica de saturació...
És un gènere popular, això fa que en determinats cercles crítics no estigui ben acceptat, perquè equiparen novel·la negra a poca qualitat. Com en tots els gèneres, n'hi ha de bona i de dolenta.
En les novel·les negres hi sol haver molts assassinats; en les seves obres hi ha molts morts?
El meu rècord el tinc a Trenta-dos morts i un home cansat [riu]. M'agrada fer sang i fetge, però en canvi mai utilitzo com
a protagonistes ni policies ni
investigadors privats.
I a ‘Herències col·laterals', es vessa sang fàcil?
No gaire, però la idea de l'assassinat hi és molt present.
Sigui més explícit...
Com que no faig trames detectivesques ni policíaques, el que miro d'explicar són històries de gent corrent que, per causes que formen part de la vida, es troben en carrerons sense sortida, o amb el delicte. Assassinar no és tan fàcil com el que veiem a la televisió. El que m'agrada relatar és el conflicte que porta una persona aparentment normal a prendre aquesta decisió i a dur-la a terme.
És a dir que barreja Hitchcock amb ‘Nissaga de poder'?
Sí, segurament, i amb Ed Bunker i amb Tarantino i amb Don Winslow i amb Andreu Martín i amb Sam Peckinpah i amb Park Chan-wook i... amb Zappa!
I dels autors escandinaus,
què me'n diu?
Poca cosa. Coincideixo una miqueta amb detalls de la manera de narrar de Nesbo, però em sento un autor mediterrani.
En un dels ‘flashbacks' que fa, em recorda el to de ‘L'auca del senyor Esteve', de Rusiñol.
Hi ha un moment en què canvio de registre. M'agrada buscar estructures que enganxin i que siguin poc previsibles, que el lector no intueixi el que passarà en el pròxim capítol. No crec que sigui una influència conscient, però sí que buscava el to de l'època en aquesta part de la novel·la.
Pel que fa a la història de la família Claramunt, el seu recorregut vital transcorre per les últimes crisis que hem viscut. Comença amb l'eufòria preolímpica i acaba amb l'actual crisi.
Històricament, la novel·la negra sempre té com a rerefons la realitat social. No busco reflectir-la de manera forçada, però els personatges es mouen en un entorn real i el reflecteixo en l'obra, lògicament.
Hem parlat de novel·la negra, però vostè també publica per
al públic infantil. Li costa canviar de registre?
No és un canvi radical. Els meus plantejaments sempre són els mateixos, independentment del gènere: que hi hagi humor, diàlegs treballats que sonin naturals, descripcions que defugin el tòpic i, sobretot, fer-ho ben entenedor i atractiu.
I ara què prepara?
El mes vinent publico la novel·la L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz (Barcanova) i al novembre, La reina de diamants (Llibres del Delicte), una novel·la pulp escrita a vuit mans amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno.
Ahir quin color duia a la V?
Groc i negre, com una portada de La Cua de Palla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.