Cultura

“Seguim vius”

Després d'un llarg període de paràlisi, l'Associació d'Artistes es refà amb una nova junta directiva

El màxim repte és recuperar l'esperit originari d'una associació “de serveis i de lluita”

L'última paraula la tindrà la justícia, però ara mateix la millor notícia per a l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) és que continua viva. L'entitat, en concurs de creditors, ha passat un autèntic calvari els últims anys. La seva crisi, que és molt més que econòmica, l'ha mantingut pràcticament paralitzada durant llargs i tensos mesos. Però, en aquest temps, un grup de socis ha estat treballant a l'ombra amb el repte de reactivar-la. El que en algun moment podia semblar una utopia ara ja és la realitat: s'ha escollit una nova junta directiva amb una il·lusió desbordant per tirar endavant una associació amb més de 30 anys d'història.

“Seguim vius perquè així ho han volgut 350 artistes, que són els que s'han mantingut al peu del canó, pagant les quotes, malgrat tot”, exclama Nora Ancarola, una de les sòcies més veteranes, des dels seus mateixos orígens, que a partir d'ara presidirà l'entitat. Però, ep!, avisa, les coses han canviat molt i l'AAVC ja no tindrà una única cara visible. “Som un equip i el nostre model és una estructura més horitzontal”, diu Ancarola al costat de la vicepresidenta, Mar Arza.

L'associació sempre havia tingut tendència a fitxar un artista molt conegut i reconegut per ocupar el càrrec de president. D'aquesta manera, s'assegurava més repercussió en la difusió de les problemàtiques de tot el col·lectiu d'artistes. L'últim president, Joan Fontcuberta, feia aquesta funció, com anteriorment l'havien fet Francesc Torres o Ignasi Aballí. “És el primer cop que tota la junta ha sorgit de les bases de l'associació”, subratlla Ancarola que, com els seus companys, mai havia ocupat cap càrrec en cap junta anterior. Són gent nova amb idees i maneres de fer diferents, i així es van presentar en les jornades per repensar l'AAVC que es van celebrar al gener, quan ja s'havia tocat fons.

Des de llavors, han anat fent petits passos, però consistents. El primer signe de normalitat va ser, al juny, l'organització d'un curs sobre legislació per a artistes. “La resposta va ser extraordinària”, celebra Arza. Ben aviat se'n programaran més, de cursos de formació. Això sí, s'han acabat els temps d'estirar més el braç que la màniga. L'administrador concursal els ha donat el vistiplau per destinar les quotes dels socis al funcionament de l'associació. “El nostre repte és l'autofinançament. No tenim intenció de demanar cap subvenció pública, potser només per a alguna cosa puntual, perquè volem ser independents”, assegura Ancarola.

La nova presidenta vol recuperar l'esperit originari “d'una associació de serveis i de lluita”. “Hem de tornar a ser una veu de denúncia perquè el moment ho exigeix. La situació de la cultura és dramàtica.” Pensen en aliances, per exemple amb l'Associació de Crítics d'Art, que des que té a Joan M. Minguet al capdavant es pronuncia en tots els debats culturals.

En definitiva: “Hi ha molta feina per fer, i el més important és que hi ha voluntat i energia per fer-la”, emfasitza Arza. És clar que l'associació pot acabar desapareixent. Però el procés judicial es pot allargar un parell d'anys més i és un temps d'or que no desaprofitaran: “Ens hem d'enfortir perquè, si al final aquest projecte mor, ja tindrem uns bons fonaments per reinventar-nos en una altra plataforma.”

Ara mateix la prioritat no és preocupar-se pel pitjor escenari. Ni recrear-se en les ferides, insisteixen. Ferides ben obertes com la denúncia a l'exsecretari general, Florenci Guntín, a qui s'acusa d'haver fet un presumpte mal ús dels recursos de l'associació. El litigi segueix el seu curs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.