Cultura

CRÍTICA

Àngel Quintana

El dret a decidir

Totes les pel·lícules dels germans Dardenne estan rodades a Sereing, una petita població obrera annexionada a Lieja (Bèlgica). Aquesta ciutat ha esdevingut el territori dels germans Dardenne i funciona sempre com la representació d'Europa i dels seus fantasmes. Sereing és l'espai des d'on els cineastes no paren de construir les seves faules morals. Les seves pel·lícules no són mai el resultat d'un model de cinema polític de tesi realista, ni tampoc podem dir que hi ha una posició que l'acosti cap a certs tòpics de l'esquerra. El treball dels Dardenne és el fruit d'una sàvia utilització de la paràbola, que algunes vegades fins i tot pot ser un conte com a El niño de la bicicleta. La faula els ajuda a parlar de les pors d'una Europa que posa en crisi els valors que han marcat la democràcia. El pes de la faula dimensiona allò polític mitjançant la depuració.

La moral del món del treball

A Dos días, una noche pot semblar que el tema central no és altre que el de la desaparició de la classe mitjana com a conseqüència de la crisi econòmica i dels processos de deslocalització. Els Dardenne parlen de tot això, però, per damunt de tot, els interessa parlar de la moral del món del treball i de les estratègies capitalistes per tal de posar en crisi la confiança en l'altre, de la destrucció de l'ètica del treball i de la convivència. La història que expliquen és molt simple. Una noia serà acomiadada de la fàbrica. A canvi d'acceptar el seu acomiadament, els altres treballadors rebran una prima de mil euros. Per tal d'evitar l'acomiadament, la noia duu a terme un veritable porta a porta buscant el vot de cada treballador per una assemblea on s'ha de votar pel seu futur. La seva lluita personal es transforma en una lluita per aconseguir la solidaritat. El recorregut de la noia pot fer pensar en el de Gary Cooper a Solo ante el peligro. Darrere cada porta d'un company de treball es posen en evidencia els desigs, frustracions i aspiracions d'una classe mitjana que busca el seu lloc, però que es troba constantment confrontada a la brutalitat del cinisme empresarial. Marion Cotillard assumeix el paper protagonista amb convicció, deixa de ser l'estrella per estar dins la pell d'una dona que lluita per la dignitat.

A part de tot això, Dos días, una noche té un valor exemplar. Des de la simplicitat absoluta, els Dardenne fan una pel·lícula on es reivindica la importància del vot com a factor fonamental de la democràcia i de la participació política. En un moment de descrèdit de la política, els Dardenne reivindiquen el valor fonamental que tenen les preses de decisions personals per aprofundir i millorar el destí d'allò col·lectiu. L'ésser humà ha de poder mostrar les seves raons, ha de poder decidir allò que vol arribar a ser. En el fons, Dos días, una noche és la gran pel·lícula sobre el dret a decidir.

Dos días, una noche
Deux jours, une nuit
Direcció: Jean-Pierre i Luc Dardenne Intèrprets: Marion Cotillard, Fabrizio Rongione, Pili Groyne Gènere: Drama País: Bèlgica - França, 2014
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.