Cultura

d'ara i d'aquí

Montse frisach

El blau que ve del sol

El 1842 John Herschel va inventar un procediment fotogràfic anomenat cianotípia, nom degut al fet que el resultat de la tècnica proporciona un intens blau cian a la imatge. A diferència del fotograma, fet amb emulsió de plata, l'impressionant blau dels cianotips és resultat del matrimoni químic entre les sals de ferro que emulsionen el paper i la llum del sol. La considerada per alguns primera dona fotògrafa de la història, la botànica anglesa Anna Atkins, va elaborar un herbari amb aquesta tècnica primitiva de reproducció fotogràfica, que no necessita cap tipus de càmera. Només cal l'exposició al sol del paper emulsionat amb l'objecte que es vol fotografiar a sobre. L'efecte és espectacular. A la fotògrafa Aleydis Rispa (Sort, 1964), la fascina aquesta tècnica perquè sempre s'ha interessat pels sistemes fotogràfics primitius sense càmera. “Tenen màgia i la gràcia és que hi ha una part del procés que no pots controlar, l'atzar hi té un paper important”, assegura.

Rispa, que sempre ha cultivat “la fotografia experimental i alternativa”, s'ha dedicat a explorar les possibilitats artístiques de la cianotípia des de fa un any. Confessa que, ella que sempre havia fet fotos en blanc i negre o color, es va sentir especialment atreta per aquest blau intens que amb la cianotípia el sol regala al paper emulsionat amb sals de ferro.

En els seus cianotips Aleydis Rispa utilitza paper d'aquarel·la, cosa que atorga a la imatge una qualitat gairebé pictòrica. Rispa sempre s'ha sentit còmoda en el territori fronterer entre la fotografia i la pintura. “Els cianotips són gairebé com pintures abstractes”, diu, davant les obres que exposa aquests dies a la Casa Golferichs de Barcelona. La mostra es titula significativament Le grand bleu, en al·lusió al blau cian que protagonitza l'exhibició però també al blau de l'oceà profund, un tema que ja havia tractat en altres ocasions.

Una altra constant en l'obra d'Aleydis Rispa és l'ús d'objectes pobres i de rebuig, que la fotògrafa col·lecciona i arreplega a casa com si fossin joies.“A casa meva tot s'aprofita –assegura Rispa rient– i abans de tirar res a les escombraries se m'ha de consultar.” A les fotografies, encara que costi de reconèixer en molts casos, s'endevinen objectes com ara bosses de reixeta que s'utilitzen per vendre fruita o fragments de pel·lícula fotogràfica, o els mateixos potets de plàstic que serveixen per guardar els films, objectes que utilitza especialment en la sèrie Espirals & Films.

La sèrie que dóna nom a l'exposició, Le grand bleu, mostra subtils reixetes en un oceà blau, en unes imatges molt poètiques que podrien semblar digitals. Aquesta ambigüitat caracteritza el treball d'Aleydis Rispa, que, a més, gaudeix intensament dels procediments artesanals. Continua investigant les possibilitats de la cianotípia i, per fer-ho, es desplaça a parcs o patis, on els vianants no puguin molestar el procés, per portar a terme les exposicions al sol dels objectes sobre el paper emulsionat. En aquest tipus de treball hi influeix la intensitat de la llum del sol, l'hora del dia i el vent, que pot malmetre o potser provocar un efecte interessant: “Em veig a mi mateixa tot el dia pendent de les previsions meteorològiques...”, diu rient.

‘Less is more'
Aleydis Rispa ha optat sempre per la fotografia artística i una estètica minimalista i poètica. Artista habitual de la galeria Esther Montoriol, Rispa exposa ‘Le grand bleu' a la Casa Golferichs (Gran Via, 491) fins al 22 de novembre.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.