Cultura

Rosa Brugat posa a prova el tòpic sexista en un curt

L'artista presenta avui al Bòlit el vídeo ‘Què pensen les sirenes?', que va rebre una beca Kreas

El treball ha estat rodat a l'estany de Banyoles

L'artista Rosa Brugat (La Jonquera, 1956) presenta avui (19 h) a la capella de Sant Nicolau del Bòlit de Girona el vídeo de creació Què pensen les sirenes?, un projecte pel qual va rebre una de les beques Kreas de l'Ajuntament. El vídeo, de sis minuts de durada i filmat el juny passat als entorns de l'estany de Banyoles i de Can Mià, aborda l'imaginari de la sirena com a encarnació ideal de la bellesa mòrbida, d'una puresa exòtica i inaccessible als mortals, des d'una perspectiva transgressora que posa contra la paret els estereotips sexistes que sostenen una tal concepció de la dona.

Jugant amb referents de la mitologia popular com ara El pastor i la sirena, de Joan Maragall, i amb faules contemporànies molt més inquietants com La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, Rosa Brugat subverteix en el seu treball els papers i transforma el relat tradicional en la trobada entre una pastora moderna i un home amb cua de peix, un sireno, afrontats igualment a la impossibilitat del seu idil·li. “He pretès transgredir l'estereotip de la típica sirena guapa, però a més del to paròdic hi he buscat una certa poètica, una atmosfera”, explica l'artista, que tot i haver realitzat altres vídeos de creació (Buenas noches, en homenatge a Ángeles Santos, i Mona de seda, per al Museu Darder), ha estat amb Què pensen les sirenes?, de traç molt més narratiu, que s'ha interrogat sobre la dèbil frontera que a vegades separa el videoart del curtmetratge.

En la filmació, en què la mateixa Rosa Brugat apareix fugaçment al principi passejant la seva gossa Kibuka, que en llançar-se a l'aigua de l'estany motiva el salt cap a la irrealitat de la història, intervenen Wendy Glassex, “fantàstica en el paper de la pastora i molt entusiasta amb el projecte”, i Joan Roura com el tritó, “molt pacient i extraordinàriament sofert”, amb la seva seductora cua de peix, a més d'Enric Puigsegur com l'enigmàtic flautista que fa d'enllaç entre els dos mons, tocant l'aigua amb la punta del peu assegut a la pesquera d'en Corominas.

La presentació, avui a Sant Nicolau, serà a càrrec de la catedràtica de llatí de la Universitat de Girona Mariàngela Vilallonga i del crític d'art Eudald Camps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.