Cultura

Cobejada llum

LA REMOR DEL VENT

Els ulls intenten desbravar la mar, la brisa traça onades entre els arrossars i l'atzur fagocita versos. Un llambreig verdosenc fimbra les fulles dels lledoners, el vent en serpenteja entre els branquillons i fa un pentimento sobre la llum, el parany més cobejat, l'obagor vol ferir-la, però n'esdevé amant.

Els covards poden congriar-te qualsevol insídia per tal de salvar-se ells, conreen molt sovint l'habitud de la deslleialtat. Quantes vegades algun d'aqueixos ha fet riota a la teua esquena dels secrets que li lliuraves de bona fe. Tanta perfídia impassible et fa esdevenir cadell que percaça la tendresa extorquida i defuig la intempèrie. Alguns voldrien esborrar-te, potser per la feblesa que els empeny a envejar vés a saber quina aptitud ignota, ells s'enfarfeguen el bec amb mots grandiloqüents, parlen de solidaritat i justícia i, tanmateix, volen trepitjar qui se'n troba més a prop. Freqüentment t'irromp a dins una esllavissada neguitosa, és com una certa dolença que esbrina els matins fredolics de mercat, les parades van minvant-hi per culpa de la corroïda crisi. Una pàtina enteranyinada s'assola sobre la imatge de les dones dels pobles que en grapegen la gran mescladissa d'articles que semblen tots de segona ma, i fan olor de resclosit. Però tot això potser no és veritat, perquè els dies assolellats, si escau, s'esbatanen totes les portalades del cel i l'exultació t'espetega abillada de claror, l'enrenou de les parroquianes garlaires foragita tanta melangia corglaçada que traspua les llambordes. Tots els esguards són allerats, s'esbargien amb la més petita escena que traspunta al seu davant, moments guaridors i afables, com ara els guàrdies de seguretat i la dona de la neteja que conversen a l'andana d'una migrada estació de tren, el riure sense entrebancs, un acte reflex provocat pel plaer. Després la figura tantes vegades repetida d'un jove que trau la guitarra i canta amb un accent melancòlic , sureny, que ens apropa sorres blanques vora mar. Aquest joglar bru, de somriure alb, sí que sap cantar, a diferència d'uns altres que ens castiguen l'orella. Tu no sabies quan has arreplegat el canvi en traure el bitllet que aquestes monedes serien per a ell.

Si estàs assedegada d'oblit i t'han trossejat el cor, tens més d'una alternativa per recompondre'l, pots escolar-te entre la teua pròpia sang i morir-te, però també podries agarbir-te a l'esperança i renàixer impol·luta. Pregues als teus morts i, tot d'una, sents que una eufòria immensa t'assalta el cos, camines tibada com qui se sent invicte. Mentre corrinyaves, amb una mirada t'han omplert d'afecte, t'han ofert somriures tan eixamplats com una tundra infinita, paraules encoratjadores, fins i tot has hagut de detenir la carrera perquè t'han volgut fer una besada d'estima. Ai! Instants que són com l'argamassa que t'aferma a l'alegria.

17 Novembre del 2014

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.