‘Els nois' i altres històries
Marta Rojals, Toni Sala i Vicenç Villatoro, de casa, i Karl Ove Knausgård, Wajdi Mouawad i Yasmina Reza, estrangers, són alguns dels escriptors de l'any 2014
Vicenç Villatoro recupera la història de l'avi patern en unes interessants memòries
El nostre ‘coup de coeur' és ‘Enamorats', una breu novel·la d'Alfred Hayes sobre l'amor
El 2014 haurà estat un any ben prolífic en l'àmbit de la creació literària, per bé que no ha destacat especialment cap títol per sobre dels altres. És cert que, en la seva sortida al gener, la nova novel·la de Marta Rojals, L'altra (RBA La Magrana), va tenir molt bona acollida, i va ser un dels llibres més sol·licitats per Sant Jordi, al costat de Desig de xocolata (Columna), de Care Santos; Eufòria (Proa), de Xavier Bosch, i L'últim heroi (Edicions B), de Martí Gironell. L'altra, una història urbana protagonitzada per una dona d'una trentena d'anys amb un passat tèrbol i un futur embolicat, ha sadollat les expectatives generades amb la primera obra, Primavera, estiu, etcètera.
Altres bons llibres que s'han publicat són la història d'amor contemporània Dies de frontera (Proa), de Vicenç Pagès; Un home que se'n va (Proa), de Vicenç Villatoro, en què l'autor ressegueix la pista de l'avi patern, immigrant andalús a Terrassa; la distopia tragicòmica ambientada a Catalunya Els ambaixadors (Columna), d'Albert Villaró, i l'excel·lent novel·la negra amb mobbing incorporat Herències col·laterals (RBA La Magrana), de Lluís Llort.
Si hem de parlar d'imprescindibles, citarem la novel·la Els nois (L'altra Editorial), de Toni Sala, i el recull La pell de la frontera (Quaderns Crema), de Francesc Serés, dos llibres d'un realisme punyent que retraten la societat actual amb totes les seves contradiccions. Entre els debuts literaris d'enguany –que no han estat pocs– sobresurt el de Sergi Pons amb la novel·la Mars del Carib (Edicions 1984), una història de crisi i del No future que cantaven els Sex Pistols ambientada en un bar de Sant Andreu.
El cas de l'Enric Marco ha inspirat dues obres: d'una banda la novel·la En la pell de l'altre (Columna), de Maria Barbal, i d'una altra banda la “novel·la sense ficció” El impostor (Mondadori), de Javier Cercas. Així com Barbal pren el cas Marco per crear una ficció al voltant de dues amigues, Cercas ha treballat amb el mateix Marco per redactar aquest treball que raneja a la investigació periodística.
Lletres estrangeres
A escala internacional, si un autor ha acaparat l'interès aquest és el guardonat amb el premi Nobel de Literatura, el francès Patrick Modiano, de qui Edicions 62 ha publicat aquest desembre els títols Una joventut i La petita joia. De França també va arribar una de les novetats més interessants: Feliços els feliços (Anagrama), de Yasmina Reza, un recull de contes agredolços com la vida mateixa.
El suec Jonas Jonasson, amb L'analfabeta que va salvar un país (La Campana), va ser l'autor més venut per Sant Jordi. La literatura escandinava ha estat un any més ben present a les llibreries i no només amb els thrillers amb què ens tenen acostumats (com Jo Nesbø i el seu El lleopard, molt recomanable, per cert), sinó també amb altres gèneres. Sobresurt l'escriptor noruec resident a Suècia Karl Ove Knausgård, que va venir a Barcelona per presentar el segon lliurament de la seva autobiografia, Mi lucha: un hombre enamorado (Anagrama). Es tracta d'un llibre força polèmic perquè l'autor explica amb una sinceritat de vegades incòmoda la seva vida i relacions personals. Si en el volum anterior (La muerte del padre) se centrava en la seva relació amb el pare, aquí tracta de la relació de parella i la paternitat.
Un llibre sorprenent i rar, que va despertar l'interès de crítica i lectors (va merèixer el premi Llibreter) és Ànima (Edicions del Periscopi), del dramaturg Wajdi Mouawad. És una novel·la original en què la història –amb assassinat inclòs– és explicada per animals. Un altre llibre que no deixa el lector indiferent és el de l'autor belga Peter Terrin El vigilant (El Raig Verd).
Més coses: Pistola amb música de fons (Males Herbes), la primera novel·la de l'escriptor nord-americà Jonathan Lethem, que va venir a Barcelona, on va presentar Els jardins de la dissidència (Angle). La primera és una novel·la negra gamberra ambientada en un futur distòpic, mentre que Els jardins és de tons autobiogràfics.
El nostre coup de coeur literari per a aquest any és la novel·la breu Enamorats, que Edicions 62 ha recuperat de l'escriptor, periodista i guionista nord-americà Alfred Hayes (1911-1985). És una fina dissecció de la passió amorosa i del desamor. Narrada amb una sobrietat exquisida, sorprèn la capacitat de l'autor per descabdellar la madeixa de la relació amorosa i descriure-la en tota la seva grandesa i alhora la seva banalitat.
Recuperacions de pes
Adesiara ha recuperat la novel·la de Cèlia Suñol, Primera part, guanyadora del primer premi Sant Jordi, i en què narra la seva experiència en un sanatori de Davos, on va conèixer el seu primer marit. Empúries ha editat el dietari inèdit de Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, en què la poetessa reflexiona sobre el càncer que finalment se la va endur el 1998. Indispensable per als amants de la malaguanyada autora de La passió segons Renée Vivien. Un altre inèdit és La vida lenta (Destino), de Josep Pla, les notes per a tres diaris corresponents als anys 1956, 1957 i 1964 que permeten endinsar-se una mica més en la personalitat de Pla. Un volum esperat i reivindicat que finalment ha vist la llum gràcies a Edicions 1984, que ha aplegat el conjunt de la poesia de l'escriptor mallorquí Blai Bonet –fins ara introbable– a Poesia completa. La celebració de l'Any Vinyoli ha donat lloc a un seguit de publicacions, com ara l'antologia a cura de Joan Margarit, Poemes (Proa), i la Poesia completa (labutxaca).
L'Holocaust des de Barcelona
És d'aquelles històries que et deixen bocabadat. D'aquelles històries que prenen força perquè són reals i tot el que s'hi explica, per més increïble que sembli, va passar. És la història de Dory Sontheimer, una farmacèutica barcelonina que ja de gran va descobrir a casa seva set caixes que li van revelar els detalls d'un passat familiar que pràcticament desconeixia: era d'origen jueu, mentre que la seva família l'havia educat en la religió catòlica cristiana per protegir-se en l'Espanya franquista.
Les set caixes (Angle) enllaça la narració de l'autora amb les cartes dels seus avantpassats, de manera que el conjunt permet fer-se una idea molt clara de com van anar els esdeveniments a l'Alemanya nazi, i que van dur a les cambres de gas milions de jueus. És un relat estremidor narrat en primera persona, i gràcies a les cartes dels protagonistes aflora la intensitat de la incertesa que van viure els jueus durant la Segona Guerra Mundial.
Sobre la mateixa temàtica, també s'ha publicat 28 dies (Empúries), de l'escriptor alemany David Safier, una novel·la apassionant sobre la revolta dels jueus del gueto de Varsòvia narrada per una nena de 17 anys, la Mira, que s'enrola en la guerrilla resistent. Tot i el dramatisme de la realitat que descriu, Safier no estalvia el cert to còmic amb què ens té acostumats: qüestió de treure ferro a l'assumpte.
Per acabar, El nen que sabia parlar l'idioma dels gossos (Blackie Books), de l'autora polonesa Joanna Gruda. Basada també en un cas real, la història del pare de l'autora, que va viure tots els sotracs de la història des de l'orfenat francès on el van tancar. Aquí es refugia en la literatura, que l'ajuda a entendre una mica millor la seva vida massa novel·lesca i absurda.