cultura
Joan Carreras
Escriptor
“Les imperfeccions formen part de la vida”
Allò que en aparença són històries tristes, en realitat són un cant extraordinari a la vida
Diu que escriu sobre nosaltres, sobre les persones i com es relacionen, com s'interpreten i malinterpreten, sobre la vida, al capdavall, entesa com un “cúmul d'imperfeccions”. A diferència de l'anterior Cafè Barcelona, on se centrava en un moment vital d'un grup de personatges, a L'àguila negra (Proa), Premi Sant Jordi, Joan Carreras (Barcelona, 1962) ressegueix la vida de Marià Solvell, un metge estomatòleg que obre una consulta de dentista. El relat alterna dos moments vitals del protagonista: d'una banda, el seguim des que és un nen i fins a l'edat adulta, i de l'altra, el retrobem ja gran, als 70 anys, fent un repàs retrospectiu de la seva vida i passant comptes amb fantasmes del passat.
D'on neix la novel·la?
Volia explicar la vida sencera d'algú que està obsessionat amb la noció moral de reparar el dany, i que concentra en la pràctica d'estomatòleg. Però fora de la consulta, això no és possible. Podem restituir una dent, però no els cors ferits. Assumir que la dent trencada no sempre es pot reparar és un acte madur d'assumpció de la vida. Els danys que ens infringeixen ens fan humans.
Així arriba a una certa pau...
La troba quan assumeix que les arestes i imperfeccions fan part de la vida. La vida és imperfecta. Tots tenim coses de les quals ens penedim i faríem de manera diferent, però cal assumir-ho.
El Marià comença sent algú poc convencional per acabar convertint-se en un home gris.
Fa una tria. Tria un altre model de vida, de dona, tria tenir fills, un altre barri. Constantment triem, de vegades malament i de vegades bé. Tenim la llibertat d'elecció i ell tria això. No m'agrada opinar sobre els meus personatges. És cert que algun personatge li diu que amb la Teresa es va espantar, però no em vull posicionar. Ell tria entre dos tipus de dones, la Teresa i l'Anna Maria. Són diferents, i si és encertada o no la seva tria, això ho deixo per al lector.
La novel·la traça moments importants de la història; Puig Antich, Carrero Blanco, la manifestació del 2012... però Marià viu d'esquenes al seu món.
Perquè no és una novel·la sobre els antifranquistes, sinó sobre la majoria silenciosa que no es va comprometre, perquè la seva missió era viure, tenir fills, fer diners... En fi, la majoria de gent. El país que tenim ara –vaja, fins al 2006, quan la situació ha fet un tomb en pensar que podem capgirar la situació i ser més ambiciosos, al marge de la idea de l'Estat– tota l'etapa de l'autonomisme i la Transició tenim una Catalunya il·lusionada, però conformista i de tarannà acomodatici. Això és exactament el país que va dibuixar el personatge que explico. Al mateix temps, és la generació prèvia a la nostra llibertat. També hi ha una minoria que va fer alguns passos.
Com ara el Jep?
En Jep, als anys setanta, porta de Londres un disc de Pink Floyd, per exemple. Eren exploradors, com la Teresa. Els Jeps de Catalunya van perdre la partida en el seu moment i la van guanyar els altres, però tampoc tinc clar què podien aportar i si eren capaços de canviar res.
I la sexualitat, era subversió.
Abans tendia a tancar la porta del dormitori, però no ho feia per pudor. Ara la història m'ho demanava, d'entrar-hi. La sexualitat és explícita, però diferent. He llegit alguns llibres de sexualitat explícita que consistia en descripció detallada dels genitals i la còpula. Això no em temptava. Volia ser explícit però sense violins. Molt orgànic, natural, directe.
Molt de sexe però en canvi no vol tenir fills amb la Teresa... i li compra un gosset.
No ho vaig preveure. Tenia la parella al cotxe i s'aturen. I just és a la gossera del Tibidabo. Un cop compren el gos, que ho decideixen ells –jo no–, penso: serà important: li passarà alguna cosa...No vull fer spoiler però el que li passa, si ho hagués tramat, seria matrícula d'honor. Escric amb instint. De cop i volta tinc un gos i penso: serà important.
Per què va triar el disc de la Maria del Mar Bonet, ‘L'Àguila negra' per al títol de la novel·la?
Volia que la meva parella tingués una cançó i volia un disc conegut. Per això vaig triar l'Àguila negra, el primer èxit cantat en català. És un referent. A més, la lletra m'anava molt bé, fins al punt que em vaig animar i la vaig posar del títol de la novel·la. L'àguila negra és una figura suggeridora que pots atribuir a un personatge, una època o al que vulgui el lector.
Malgrat la trajectòria del Marià, la novel·la és un cant a la vida.
I tant! Els crítics diuen que parlo d'històries tristes i melancòliques, però tinc la convicció que allò que aparentment són històries tristes són un cant extraordinari a la vida, allò de dir: “Viu intensament perquè només tenim una vida i s'acaba ràpid!”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.