Cultura

L'última paraula de Jordi Tardà

Consternació per la mort del periodista musical, director del veterà programa de Catalunya Ràdio ‘Tarda Tardà'

Per l'última Fira del Disc i del Col·leccionisme hi van passar 83.000 persones
El programa ‘Tarda Tardà' complia enguany la seva trentena temporada

Amb un “hola, família” començava el seu programa. i l'acabava amb el cèlebre “paraula de Stone”. El periodista i crític musical Jordi Tardà, mort ahir per problemes respiratoris a la seva casa de Mataró als 60 anys, va consolidar una manera de fer periodisme musical a la ràdio en català amb el programa Tarda Tardà, que s'ha emès durant 30 anys a Catalunya Ràdio i que era el programa radiofònic de rock més veterà a Europa. Tardà, que a principi del mes de febrer va anunciar a Facebook que aturava la seva activitat per un temps per problemes de salut, va deixar enregistrat l'últim programa, dedicat a la gira de presentació del disc Born tu run, de Bruce Springsteen, del 1975, que es va penjar dissabte al web de la ràdio.

Malgrat la seva malaltia, la mort de Tardà va agafar ahir per sorpresa companys de la professió periodística i del sector musical perquè el crític havia tocat moltes tecles: locutor, promotor musical escriptor i col·leccionista d'objectes relacionats amb la música, cosa que l'havia portat a organitzar durant vint anys la popular Fira del Disc i del Col·leccionisme a Barcelona, Girona i Reus. L'èxit d'aquestes fires, famoses per les seves subhastes de memorabilia, era molt gran, com ho demostra la xifra de les 83.000 persones que van passar per l'última edició barcelonina.

Museu del Rock

Tardà també va poder tirar endavant un dels seus somnis: inaugurar un museu dedicat a la història del rock. Va ser el 2011, coincidint amb l'obertura del recinte del centre comercial de les Arenes, a la plaça Espanya de Barcelona. L'aventura, però, va durar menys d'un any per problemes econòmics. En tot cas, Tardà va ser un lluitador nat, mogut sempre per la seva passió per la música i per altres àmbits, com ara la seva afició pel personatge Tintín.

Nascut el 1955 a Mataró, Jordi Tardà ja era un col·leccionista de discos empedreït de petit i havia explicat molts cops que quan tenia vuit o nou anys ja reunia els seus amics al despatx del seu pare per fer-los escoltar discos de rock i llegir els àlbums de Tintín. Així que Tardà va aconseguir fer de la seva passió i aficions la seva professió. “La meva vida no tindria sentit sense el rock”, havia afirmat.

Keith Richards

El seu pas per la promotora musical de Gay Mercader als anys setanta li va permetre conèixer personalment molts artistes d'abast internacional, uns contactes que posteriorment serien fonamentals per a la seva feina posterior com a periodista musical. Els que més el van marcar van ser els Rolling Stones, en les seves gires espanyoles del 1976 i el 1982, i amb els quals Tardà començaria a tenir una relació personal, sobretot amb Keith Richards.

Una de les trobades de Tardà amb els Stones, segons havia explicat moltes vegades el mateix periodista, va coincidir quan a ell li havien diagnosticat un càncer limfàtic. Els metges li havien donat tres mesos de vida i ell sempre donava a entendre que haver conegut el mític grup l'havia ajudat a refer-se de la malaltia. Quan Richards va saber que el músic s'havia recuperat, va dir que potser havia fet un miracle.

Posteriorment, Tardà es va incorporar al projecte de Catalunya Ràdio i el 1985 va engegar el que seria un dels programes més emblemàtics de la cadena, Tarda Tardà, que al principi ocupava tota la franja horària de tarda dels dissabtes. Amb els anys, però, a causa dels cada cop més freqüents canvis d'horari de les retransmissions esportives, el programa va passar a Catalunya Cultura, després a Icat.cat i finalment al web de l'emissora.

El programa Tarda Tardà mai es va plantejar com un programa d'estricta actualitat musical, ja que sovint es recuperaven concerts antics o discos mai publicats. En el primer programa es va retransmetre el festival Live Aid des de l'estadi Wembley de Londres. Aquesta temporada, al setembre, el programa va obrir amb una exclusiva mundial entrant a l'estudi de gravació del nou disc dels U2 a l'estudi de Niça.  En el programa s'havien donat notícies com que els Beatles supervivents estaven gravant noves cançons amb una cinta amb la veu de John Lennon.

L'altra faceta de Jordi Tardà va ser la de col·leccionista d'objectes relacionats amb la música. Havia aconseguit un fons amb més d'un milió de documents, 80.000 vinils i nombrosíssims objectes de memorabilia, entre els quals l'últim piano de John Lennon. La col·lecció havia estat nomenada patrimoni cultural de la Generalitat. Després del tancament del museu de Barcelona, Tardà havia explicat que havia rebut ofertes des de Brussel·les per exposar tot aquest fons.

Tardà també havia publicat llibres sobre música, com ara John Lennon, la biografia d'un geni, Paraula de Stone i Diari d'un col·leccionista i la novel·la La porta de l'infern.

Reaccions

Les reaccions per la mort de Tardà ahir van remarcar especialment la seva feina com a pioner del periodisme musical en català. El director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, va dir que “no es pot explicar” la història musical de l'emissora sense la figura de Jordi Tardà.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va definir Tardà com “un gran entusiasta de la música i la ràdio”, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar que “tota una generació del rock passés per Catalunya”. Per exprés desig de la família, Jordi Tardà serà enterrat en una cerimònia íntima.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.