Cultura

Un Mercat de Música Viva que convida a l'optimisme

Roger Mas, Marc Parrot i Miquel Gil o com entendre la cançó

El Pavelló Comercial, a part dels tractes entre mànagers i programadors, també va ser un espai per gaudir de presentacions com les d'Élena i el seu disc Un café, setanta matins, o Joanjo Bosk, l'excantant de la banda de metall Aspid, que ha fet un canvi radical en la seva carrera i ara posa música a poetes catalans en clau acústica en el disc En el temple del vent.

Divendres a la nit calia fer mans i mànigues per acaparar l'oferta que la ciutat oferia, i el públic va omplir els escenaris fins a altes hores de la matinada. Afortunadament l'amenaçador temps va voler ser benèvol i finalment no va ploure.

En aquest any de celebracions del mig segle de la Nova Cançó, el Mercat no hi ha estat aliè. Al Cinema Vigatà es van viure tres maneres diferents d'enfrontar-se a la cançó i les relacions anímiques que provoca. Així, Miquel Gil i Manel Camp, acompanyats pel contrabaix d'Horacio Fumero i les baquetes de Lluís Ribalta, van segellar la seva unió musical desgranant cançons que anaven des de l'esperit llatí de Sting (La forma del meu cor), el Cohen més universal (La torre dels sons) o el Quico Pi de la Serra més realista (L'Home del carrer). Cançons al servei d'una veu rogallosa i un piano de luxe. Al mateix escenari el va seguir el solsonenc Roger Mas, que va presentar les cançons del seu esperat nou treball encara sense títol en un sorprenent format elèctric, gairebé rocker però un pèl rígid pels nervis de l'estrena. Un posat que abandonà en reivindicar Francesc Pujols. Marc Parrot, per la seva banda, va retre un sentit tribut a la Nova Cançó en un espectacle dirigit per l'escenògraf Ramon Simó en què va abordar un repertori històric des del respecte i, gairebé, la veneració. Un espectacle amb bon ritme que fins i tot va fer venir la pell de gallina a algun dels músics versionats, com ara Joan Isaac (autor d'A Margalida), que va reconèixer que se sentia «una mica vell» pel fet d'estar inclòs en aquesta commemoració.

Més agressiu i feréstec era el sentit de les cançons del gironí Isaac Ulam, influït pel Neil Young més introspectiu i les alenades neohippies de Devendra Banhart, en una actuació dins de la programació de l'Invicto, l'off del festival. Dins de la mateixa programació paral·lela es va poder descobrir el pop rock de tendència britànica de The Seihos, banda on milita el baixista dels premiats Manel, Martí Maymó, o els festius The Gramophone Allstars.

La plaça de l'Ajuntament es va omplir per a una sessió marcada pels ritmes més ballables, en què va destacar el revival soul de The Pepper Pots o els incombustibles Doctor Calypso. Un cop acabades les actuacions al centre de la ciutat, el gros del públic es va desplaçar fins al gran envelat de circ on se situen els dos escenaris d'El Sucre. Aquell va ser l'espai on el menorquí Cris Juanico va presentar les cançons del seu pròxim treball, De cul de bòtil, un temari més rocker i contundent, allunyat dels acostaments al jazz que ha fet en els darrers anys. La rumba d'El Tío Carlos també es va vestir de llarg per presentar noves cançons del seu disc El increíble viaje de El Tío Carlos al fin del mundo, mentre que els ritmes mestissos dels aragonesos Mallacán i els catalans La Kinky Beat van posar punt final a una llarga jornada de concerts.

El MMVV clourà avui diumenge la 22a edició amb un seguit d'espectacles dirigits principalment al públic familiar, en què destaca un homenatge a la figura de Xesco Boix (plaça Major, 13 h).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a