Cultura

L'amor, l'opi de les dones

Carme Riera reescriu el conte de la sireneta d'Andersen i li dóna veu

La sireneta, segons Carme Riera, és una jove esportista que s'entrena cada dia per aconseguir els millors salts acrobàtics amb la seva cua potent i flexible. És una noia curiosa i, cansada dels rigorosos entrenaments, un dia decideix fer campana i inspeccionar territoris prohibits. Tothom sap com continua la història: el vaixell enfonsat, el retrat del príncep, l'amor a primera vista, el pacte amb la maga...

Carme Riera ha reescrit el conte d'Andersen que Walt Disney va edulcorar, i ho ha fet amb paràmetres contemporanis: “És una sireneta del segle XXI i està normalitzada.” Tal com indica el títol, La veu de la sirena (Edicions 62/Lumen), l'autora ha volgut donar veu a la sirena, que narra la història en primera persona. “La sirena havia de parlar per ella mateixa, però com, ja que no té veu? La versemblança final que fos la sirena que explicava la història és el que em tenia més amoïnada, i al final vaig trobar una solució”, diu Riera, que va assumir aquest encàrrec editorial com un “repte”.

Si bé troba el conte d'Andersen profundament trist, Riera ha volgut donar humor al relat, sense estalviar els elements escabrosos de l'original, com ara quan la maga talla la llengua a la sirena per aconseguir la seva veu. Al capdavall, La veu de la sirena no deixa de ser una història d'amor no correspost. La protagonista prefereix sacrificar-se abans que matar el seu estimat, ara en braços d'una altra. “L'amor és l'opi de les dones”, sentencia Riera. En canvi, el príncep està encegat amb la imatge d'una sirena que ha entrellucat després de ser rescatat i quan la té al davant no se n'adona: “Això demostra que els homes i les dones ens imaginem l'amor, i això fa que quan el tenim al costat de debò no el sabem reconèixer.” Menystinguda, la sirena és tractada com una raresa entre els homes i –consumida la passió inicial del príncep–, acaba dormint a l'estoreta com un gos. “El que atreu els altres és el seu propi dolor, ja que per a ella caminar és un patiment.” Riera va passar un estiu estudiant les sirenes i llegint una extensa bibliografia. “Després vaig oblidar-ho tot per tenir llibertat creativa.” Amb tot, recorda que a l'origen del mite les sirenes eren éssers voladors.

La veu de la sirena, il·lustrat per Helena Pérez i adreçat a un públic adult, arriba coincidint amb la celebració dels 40 anys del primerenc Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de contes de Riera que Edicions 62 ha reeditat en una edició d'aniversari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.