Cultura

Retorn a casa 600 anys després

Vuit hagadàs gòtiques catalanes, llibres rituals del sopar pasqual jueu, tornen a Barcelona per primer cop per a una exposició al Saló del Tinell

A l'Hagadà Germana, els jueus passen el mar Roig enarborant una senyera
Artistes cristians van participar amb seguretat en la il·luminació d'aquests llibres rituals jueus

Dins de l'esplendor de l'art gòtic català, la il·luminació de llibres va jugar un paper fonamental. Però no només s'elaboraven llibres per als rituals cristians. El jueus catalans també van cultivar un gust exquisit per als seus propis llibres religiosos. Dels tallers barcelonins en van sortir exemplars de gran nivell artístic i amb miniatures de molta qualitat, que eren encarregats als artistes per les famílies més benestants i cultes del call de Barcelona i d'altres comunitats jueves catalanes.

Entre aquests llibres, hi havia les hagadàs, volums utilitzats per a la celebració del sopar pasqual jueu, que a Barcelona elaboraven els millors tallers d'il·luminació amb un estil iconogràfic clarament gòtic, ja que estem parlant de peces realitzades al segle XIV. Les diferències estilístiques amb els llibres cristians és mínima. S'especula, a més, amb la possibilitat que artistes cristians participessin en la il·luminació d'hagadàs. La majoria d'aquests valuosos volums, però, van sortir de Catalunya a partir del 1391, l'any dels avalots antijueus, que pràcticament van eliminar el call barceloní i que van posar fi a la vida de 150 persones. Molts dels jueus que van sobreviure es van veure obligats a marxar, en una diàspora que es va acabar definitivament un segle després amb l'expulsió dels jueus que van portar a terme els Reis Catòlics el 1492.

D'aquelles hagadàs que van sortir de Catalunya, se'n conserven avui dia 14, repartides en diversos museus i biblioteques del món. Només una va retornar a principis del segle XX i es conserva a la biblioteca del monestir de Poblet. Ara el fet excepcional és haver reunit per primer cop un bon conjunt d'aquestes joies bibliogràfiques –en concret, vuit– amb motiu de l'exposició Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català, que es pot veure al Saló del Tinell del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Malgrat que no hi siguin els 14 manuscrits originals, la mostra també explica i mostra les planes digitalitzades dels volums que no han pogut viatjar a Barcelona per a la mostra.

Expressió universal

Per remarcar la importància d'aquesta exposició, Joan Roca, director del Muhba, recorda que fa uns cinc anys el Metropolitan Museum de Nova York va dedicar una exposició d'hagadàs que la institució novaiorquesa va considerar com “un fet absolutament excepcional”. “Són una expressió artística no només de la cultura jueva, sinó també de la història de l'art català i universal”, afirma. Dins del gòtic català, Roca qualifica les hagadàs barcelonines com d'una qualitat similar als frescos de Ferrer Bassa del monestir de Pedralbes.

La introducció de l'exposició situa l'espectador en la importància dels hagadàs en el ritual del sopar pasqual jueu, una celebració que acostuma a ser molt pautada i amb un ordre concret (séder) i en la qual, per exemple, els nens tenen un gran protagonisme. S'exposa, per exemple, un segell del segle XIV per marcar un dels aliments principals del sopar pasqual, el pa àzim, que prové del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, així com el Mahzor català, un llibre de pregàries per a les festes de l'any nou i del dia de l'expiació, el copista del qual, un tal Jacob, va estar actiu a Barcelona durant els segon quart del segle XIV. Manuel Forcano, un dels comissaris de la mostra juntament amb Ana Bejarano i Josep-Lluís Carod-Rovira. Forcano remarca que en aquest llibre, que prové de la Biblioteca Nacional d'Israel, apareix un Sant Jordi en lletres hebraiques.

Un altra prova de la “catalanitat” de la comunitat jueva medieval a Catalunya és una de les il·lustracions de l'Hagadà Germana, on els jueus travessen el mar Roig, en la famosa escena de la separació de les aigües, enarborant una senyera.

La iconografia de les hagadàs difereix molt poc dels llibres cristians, sobretot pel que fa als episodis de l'Antic Testament, com la sortida dels jueus d'Egipte i la història de Lot. La diferència més gran és que la lectura d'imatges i text s'ha de fer de dreta a esquerra, a l'inrevés que en l'art cristià. Sembla bastant clara també la participació d'artistes cristians en la il·luminació dels volums, segons ha confirmat la historiadora de l'art medieval Rosa Alcoy.

Respirar el mateix aire

A més del seu valor cultural, l'exposició té un alt component emotiu, ja que és el primer cop que els vuit llibres exposats retornen, després de sis segles, al lloc on van ser encarregats. “Estan respirant el mateix aire”, afirma Manuel Forcano.

L'ideal és que haguessin pogut venir a Barcelona les catorze hagadàs conservades, però el delicat estat de conservació d'algunes ha impedit el viatge. Una de les hagadàs catalanes més famoses és la que es conserva al Museu Nacional de Bòsnia, l'Hagadà de Sarajevo, que ostenta el títol de tresor nacional de Bòsnia. Malgrat que l'Ajuntament de Barcelona ha intentat que pogués venir, la peça no ha viatjat perquè “les institucions culturals d'allà no es posen d'acord sobre qui ha d'administrar aquest tresor”, ha explicat Joan Roca

Cadascuna de les catorze hagadàs de Barcelona ha viscut una història diferent, des de la seva sortida de Catalunya. La primera pista per a totes és que la primera destinació dels jueus, un cop sortien de la península Ibèrica era Itàlia. A partir d'aquí, els destins es diversifiquen.

L'exposició del Saló del Tinell s'emmarca dins de la recuperació de la memòria històrica del call barceloní que està realitzant el consistori de la ciutat. Fa unes setmanes ja es va obrir un centre d'interpretació del call, a la placeta Manuel Ribé. “El que estem fent ara és reconèixer una part de la nostra història”, afirma el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.

Hagadàs Barcelona.

saló del tinell (Museu d'història de barcelona). plaça del rei. fins al 5 de juliol

Diversitat iconogràfica i d'estils

Tot i estar emmarcades en l'estil gòtic, les hagadàs barcelonines són molt diverses. Una de les més riques és l'Hagadà de Barcelona (British Library), on s'arriben a representar, per exemple, fins a 28 instruments musicals de l'època. L'Hagadà Daurada, també de la British Library, és una de les més luxoses, amb uns fons d'or molt bonics. L'Hagadà Raylands, provinent de la biblioteca de la Universitat de Manchester, és l'“enfant terrible” del gènere ja que és “socialment i políticament crítica i molt agressiva”, explica Forcano. A l'Hagadà Kaufmann (Museu de Budapest) apareix l'escut d'armes del casal de Barcelona, però també el dels reialmes de Castella.

En canvi, una de les hagadàs més pobres pel que fa a les il·lustracions és precisament l'hagadà de Poblet, de petit format i que va retornar a Catalunya al segle XX, per una donació procedent d'una col·lecció privada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.